Els Valors (3)

6). L´ESTATUT EPISTEMOLÒGIC DE LA TEORIA DELS VALORS.

a). LA CIÈNCIA DELS VALORS:

Per axiologia entenem la ciència dels valors (especialment dels morals) i que té una relativa novetat en la història del pensament, en tant que le terme i el concepte foren desenvolupats a començament del segle XX sobre tot per autors neokantians de l´escola de Baden, en contraposició, no obstant, amb la moral formal kantiana.
La teoria dels valors és, doncs, l´estudi de la naturalesa dels valors, entitats que existeixen en diversos àmbits humans, com l´ètica,estètica, la sociologia, la psicologia o la religió. El tema d´estudi d´aquesta branca de la filosofia el constitueix la determinació de la naturalesa pròpia del valor, el seu sentit objectiu o subjectiu, la seva relació amb els judicis de valor i amb les altres tendències humanes que satisfan, i la seva classificació i interdependències mútues.

b). EL FUNDADOR DE L´AXIOLOGIA: H. LOTZE.

La teoria dels valors té un inici relativament recent, ja que sorgeix durant la segona meitat del segle XIX, amb el moviment neokantià; el seu iniciador és H. Lotze, que enten el valor com a quelcom irreal, però present, encara que aquells que desenvolupen una vertadera filosofia del valor són els representants de l´escola de Baden( Windelband i Rickert, principalment) que distingeixen entre ciència idiogràfiques i ciències nomotètiques (ciències de l´esperit i ciències d ela naturalesa) i la constitució dels valors i els judicis de valor com a objectes propis de la filosofia (mentres que de les ciències de la naturalesa ho són els fets).

c). EL SUBJECTIVISME I EL PSICOLOGISME DELS VALORS.

Conjuntament amb aquesta filosofia que dona al valor una entitat trascendental, fonamentada en l´estructura de la conciència, sorgeia Austria la denominada corrent subjectivista dels valors, patrocinada per A. Von Meinong (1853-1920), deixeble de Brentano, i que defensa que la valoració és un fet merament psíquic i subjectiu,i que el valor depèn del gust i l´opinió a la que contraposa Ehrenfels que el fonament del valor és el desig, i no el gust, ja que també són coses valuoses coses que no existeixen (el bé perfecte).

d). CRITICA DEL SUBJECTIVISME DELS VALORS: SCHELER I HARTMANN.

La crisi del psicologisme (i l´acceptació de l´objectivisme per part de Meinong) i de la crítica que li fa Husserl, origina una corrent fenomenològica, defensora de l´objectivisme axiològic que té com a exponent principal a Max Scheler, que, en directa oposició al formalisme kantià, tracta els valors com a qualitats a priori de les coses,independents de l´experiència humana i vertader contingut material de l´ètica. Per a Scheler, els valors són objectius i universals, i són els fonaments de l´aprovació o desaprovació que produeixen en nosaltres. Estan ordenats jeràrquicament. Un altre defensor del caràcter objectiu dels valors és N. Hartmann. En les corrents existencialistes, en canvi, es consideren els valors com afruit de la lliure creació de l´individu,que manifesta, així, la seva capacitat de projectar-se fora de sí.

e). ELS VALORS EN L´EMPIRISME LÒGIC

Les teories sobre el valordefensades per l´empirisme lógic poden considerar-se com l´antitesi i negació de la filosofia dels valors. Per a Carnap, els judicis de valor són formes de llenguatge prescriptiu que expressen desitjos de forma de manaments. Un judici de valor està mancat de sentit en tant que no pot ser ni vertadera ni falsa. Doctrina semblant defensa Ayer, per a qui tant els judicis ètics com els estètics són pseudoenunciats i no són més que l´expressió del sentiment.

f). ELS VALORS COM “ACTITUDS PRO” A DAVIDSON.

D. Davidson considera els valors com actituds positives de l´agent (actituds pro) i entre ells inclou no sols els valors clàssics, sinó també els principis estètics, les idees morals, els desitjos, els fins i tota classe de preferències. D´aquesta manera, generalitza la noció de valor en un sentit semblant a l´usual en les teories de sistemes dinàmics i en cibernètica, que consideren valors de tota classe de tendències, com les que existeixen en tot sistema que posseeixi alguna classe de teleonomia, homeostasis o autorregulació. Des d´aquesta perspectiva, es parla de valors sempre que es manifestin tendències polars d´atracció o repulsió. Tenint en compte la teoria de l´evolució, es distingeix entre valors preprogramats genèticament i valors culturals adquirits. Els primers són transmesos genèticament i formen part del bagatge general de l´espècie; els segons, fruit del desenvolupament de la cultura.