Religió i societat (8)

El capítol 9 está dedicat a les nocions de redenció i renaixament. En aquest capítol Weber comença afirmant que no tota ètica religiosa racional és una ètica de salvació. Per a Weber moltes religions prometen una millor sort en aquesta vida, però si es demora aquesta millor vida es promet en el més enllà. Així, la nostalgia per la salvació pot tenir conseqüències en la manera de portar la vida, estant orientats al més enllà. La salvació pot projectar-se ja en aquest món. Així, la santificació apareix com un procés de purificació o com un canvi sobtat en la forma de sentir, com un renaixament. Això últim implica un estat de l´esperit.

“el contenido específico de la redención en el “más allà” puede significar libertad del sufrimiento físico o espiritual o social de la existencia en la tierra, o liberación de la inquietud sin sentido y de la transitoriedad d la vida, o liberación de la inevitable imperfección personal, concebida ésta como suciedad crónica, como inclinación aguda al pecado o, de forma más espiritual, com confinamiento en la oscura confusión de la ignorancia terrestre.”

Molt relacionat amb aquest capítol trobem el capítol 10, dedicat als camins de redenció i la seva influència en la manera de vure.
Segons Weber existeixen diferents camins per a la salvació:

a).Salvació produïda sense l´ajuda del poder sobrenatural

1. Actes de culte i cerimònies de tipus ritual. En aquests actes es sistematitzen les accions particulars del ritual, purament formals, en un sentir específic, la devoció. D´aquesta forma s´aspira a la possessió d´un estat d´ànim específic que es disiparà amb el transcurs del temps. En el cas que fos permanent es tractaria de carisma. Per un altre costat, la confessió opera en el marc de l´exigència de puresa racial.
2. Mèrits socials. El seu nivell moral apareix relacionat amb la bondat de les obres.
3. Autoperfeccionament. (mètodologia de salvació”). El mètode de salvació no és cosa que primer coneix la religiositat ètica, ans al contrari, realitza un paper molt important en la provocació del renaixament carismàtic que garantitza la possessió de les forces màgiques; en gir animista podria dir-se que garantitza l´encarnació d´una nova ànima dins de la pròpia persona o la possessió d´un fort dimoni o el ser transportat al regne dels esperits. L´èxasi com a mitjà de salvació pot tenir un caràcter agut (orgia), en el sentit d´una més gran intensitat de vida; o crònic (il.luminació), que significa la visió estranya de la vida.
4. Autodivinització. Per a que es produeixi l´encaranació en un ésser suprasensible, s´ha de separar allò que no és diví de la vida quotidiana. A la llum de l´ètica de la convicció, la salvació significa la superació de les apetències humanes.
5. L´ascetisme negador del món: Aquest implica una separació formal d´aquest per part de l´individu que pretén la salvació, ja que la virtut dins del món no sols no garantitza la salvació, sinó que la posa en perill.
6. L´ascetimes intramundà: És l´actuació del sentir sagrat enfront al món, de manera que aquest es converteix en una obligació imposada al religiós virtuós.
7. La il.luminació mística. És una salvació sols per a una minoria i es produeix a través d´un estat d´ànim especial. A diferència de l´ascetisme, la contemplació no significa una acció enfront al món, sinó sols el pepos en allò diví.