Religio i societat (10)

El capítol 11 es centra en l´anàlisi de la relació entre ètica religiosa i món.Weber creu que no existeix solució racional per a les normes ètiques.
Segons Weber l´orientació per l´ètica de la convicció de la religió de la salvació provoca una trensió profunda amb el món. El dret és un dret sagrat. El trancament de la profecia ètic pot donar lloc a revolucions. Això es produeix en la religiositat ritual o de llei. A l´existir moltes normes no se sap quines d´aquestes estan operatives.
L´ètica de la convicció suposa una relació amb un sentit total en tant que coneix un sentir sagrat. La tensió creix conforme augmenta la sistematizació i raciobalització de les relacionbs socials i aquestes s´incrementen. Així,com més es conforma la religió en un cosmos, més gran és la seva tensió amb el món, de manera que neix l´ètica religiosa negadora del món.
El concepte de justa retribució sposa que l´infractor de la norma sagrada mereix el càstig i al veí, en canvi, hi ha que donar-li ajuda. L´ajuda s´institucionalitza en forma de llimosna. Així, en l´esglèsia els pobres són una classe particular i imprescindible. El resultat d´això és una sistematització de l´ètica de la convicció per a constituir el sentit amorós específicament religiós: la caritat, el que implica la condemna al cobrament d´interesos.
L´ètica religiosa desconfia del comerç racional, doncs no pot reglar-se èticament, no dona lloc a la caritat doncs el mercat té les seves pròpies regles. La creació d´una ètica capitalista forma obra de l´ascetisme intramubdà del capitalisme. Es ritualitza la caritat fins al calvinisme,que justifca l´existència de pobres. Això implica la racionalització de a caritat. La religiositat mística, en canvi, es contrària a la racionalització econòmica, implicant unba bondat indiscriminada. L´ascetisme intramundà considera l´ordre polític com un mitjà per a la transformació ètica racional del món. Tot i això, si és menor l´estructura política, millor. El conflicte entre religió i política condueix al martiri o a la passiva tolerància antipolítica i el rebuig a la violència. Les religions amb exigencies ètico-racionals tenen un punt de vista més negatiu davant la guerra política que aquells que considerern el món com a donat.
Weber també posa de manifest l´actitud canviant del cristianisme respecte a l´estat. Així Weber indica que el cristianisme antic ha oscil.lat entre el rebuig absolut de l´imperi romà; la plena indiferència política; i l´allunyament de la vifda política concreta però amb un reconeixement positiu de l´autoritat pública; per a, finalment, una valoració positiva de l´autoritat pública.

“Sobre el tipo de solución para la ética individual se ha de decir aquí en esencia lo siguiente. El esquema general según el cual una religión suele resolver las tensiones entre la ética religiosa i las exigencias aéticas o antiéticas de la vida en el orden del poder estatal y económico, es la relativización y diferenciación de la ética en fora de “ética orgànica”(…). Esto ocurre cuando esa religión es la dominante en una asociación política, está rivilegiada por ella y, sobre todo, es una religiosidad de gracia institucional”.

A continuació Weber analitza la relació entre religiositat i sexualitat.

“Las relaciones de la religiosidad con la sexualidad son absolutamente íntimas; ello ocurre en parte de modo consciente, en parte de mondo inconsciente; en parte de forma directa, en parte de forma indirecta”

Una possibilitat de relació és sublimar l´orgia sexual en amor eròtic a la divinitat. Existeixen diferents tipus d´actituds antieròtiques: la castedat cultural és l´abstinència dels sacerdots en l´exercici de les seves funcions, mentres que que la castedat carismàtica és l´abstinència de forma permanent.