Nicaragua

NICARAGUA: UN PAÍS MARCAT PER LA SEVA GEOGRAFIA I LA SEVA HISTÒRIA.


A finals dels anys 70 Centreamèrica era un autèntic polvorí, marc de molts processos revolucionaris en contra de les dictadures existents i en mig d´una guerra freda entre el bloc capitalista i el bloc comunista. En aquest context un país de 130.000 km i 2 milions d´habitants (actualment el nombre ha crescut fins els 5 milions) apareixia en primera pàgina muldial quan la revolució popular sandinista derrocava una de les pitjos dictadures existents de la història que governava Nicaragua amb el suport dels EEUU.
Però en la història de Nicaragua aquest fet bèl.lic no va ser ni el primer ni l´últim procés d´alliberament. La història de Nicaragua està marcada per les lluites contra els processos d´invasió espanyola primer i nordamericana posteriorment, ja sigui d´una invasió militar o econòmica com és la que està patint actualment per mans de les grans multinacionals (l´espanyola Unión Fenosa entre altres) i del capitalisme salvatge imposat pert Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i els països capitalistes europeus (l´Estat Espanyol, per desgràcia, inclòs) i nordamericans, fins al punt que durant la dècada dels 80 els EEUU (que va ser condemnat per l´ONU) va organitzar i militaritzar un grup terrorista per a derrocar el govern revolucionari i democràticament reelegit posteriorment.
Si una persona està mínimament atenta al que veuen els seus ulls i al que les seves orelles poden escoltar, aquest fet és prou evident tant sols al trepitjar terra nica. Pintades de tot tipus, murals a les principals parets de les ciutats, restes d´edificis, etc… mostren un país que ha hagut de patir masses enfrontaments bèl.lics i que ha trencat la unitat social d´un país que la necessita més que mai.
Però la divisió del país no és sols política (si mirem atentament els resultats electorals veurem que els partits d´esquerra i els liberals es reparteixen quasi equitativament l´electorat) sinó també una divisió social fruit també de la seva geografia y història.
Dels 5 milions d´habitants, un milió el trobem situat a l´àrea de la capital (Managua) i la resta de ciutats més poblades es troben a la costa del Pacífic. Les ciutats o comunitats de la costa de l´Atlàntic són molt menys poblades i és on habiten els grups indígenes coneguts amb els noms de “Misquitos”, “Sumos” i els “Ramas” a més dels grups d´ascendència africana (fruit del comerç d´esclaus en l´època de la colonització) com els “Criollos” i els “Garifonos”. I és que Nicaragua és un país amb una gran diversitat geogràfica on destaca la seva cadena de volcans, llacs i llacunes, així com les platges dels oceans pacífic i atlàntic, sense oblidar els espesos boscos del centre del país quasi despoblat, però, per damunt de tot, un país amb una gran diversitat cultural.
Però per desgràcia, avui en dia, Nicaragua no és conegut especialment pels seus paisatges paradissiacs com són les platges de Poneloya (al departament de León), els boscos esplèndids del departament de Nueva Segovia i Ocotal, la zona cafetera de Matagalpa, el centre colonial, perfectament conservat, de la ciutat de Granada, els volcans (alguns d´ells encara encara en actiu) i la illa d´Ometepe, la illa més gran del món situada en un llac, el qual és l´únic del món que conté taurons, i que, per ella mateixa, és una autèntica maravella de la naturalesa. En aquest punt cal destacar l´illa de Corn Island situada a la costa atlàntica i que és el paradís per a tots els que practiquen la inmersió subaquàtica.
Però per desgràcia tot aquest paradís, al que caldria afegir-hi la seva magnífica cultura curinaire, es veu enterbolida per una situació econòmica de la seva població extremadament pobre en la seva inmensa majoria. Prop de dos milions viu en situacions d´extrema pobresa i amb dificultats de subsistència més que evidents. Però no sols això, dos milions més viuen en situacions de pobresa i sols al voltant del 10% de la població viu en una situació econòmica mínimanent acomodada.
L´índex d´analfabetisme, que durant l´època sandinista s´havia reduït a menys del 20%, ha pujat els últims anys a xifres que superen el 50% de la població, encara que la sospita és que prop del 80% no sap llegir i escriure correctament.
Molts ulls d´Europa i els EEUU estan altre cop de les noticies provinents de Nicaragua ja que a les últimes eleccions el Frente (el partit sandinista i d´esquerres) ha tornat a guanyar i tothom està pendent dels moviments i de les decisions que està prenent. Esperem que aquest país paradisíac pugui desfer-se de les urpes d´aquest neoliberalisme absolutament salvatge que ha portat Nicaragua a lamisèria més absoluta i que la seva gent pugui tornar a viure en pau i desenvoluparse econòmicament i culturalment. Al cap i a la fi, si al mal anomenat “tercer món” els hi va bé voldrà dir que a altres éssers humans els hi va bé i, segur, a tot nosaltres també ens aniria millor.