religio i societat (9)

En aquest punt del capítol, Weber indica que la diferència històrica decisiva entre la religió de salvació asiàtica i oriental, i l´occidental és que la primera condueix a la contemplació i la segona a l´ascetise. Com a fonaments d´aquesta diferència Weber indica:
1. La concepció de Déu omnipotent procedeix de l´Orient Pròxim, el que implica que es tanca el camí per a l´autodivinització.
2. Existeix una paradoxa en la religió occidental: un deu perfecte crea un món imperfecte, paradoxa de la que escapa el creient del Karma.
3. La relació amb deu a occident era definible jurídicament.
4. El caràcter racional de la tècnica de salvació era de procedència en part roman i en part jueva.
5. L´esglèsia té a occident un cap al costat del deu personal, al contrari que en les religions asiàtiques, amb un control centralitzat de la pietat.

b). Salvació atribuida als mèrits de l´heroi en estat de Gràcia o deu encarnat.

Els mites representen això, com en el cas que un deu es faci home i pateixi (cristianisme). El més important és la humanització del deu i la possibilitat que els homes es facin deus. Unba altra possibilitat d´incorporar la força divina és mitjançant la ingestió d´una substància o animal totèmic, que implica la eliminació dels mals esperits i que ha de dispensar-se per algú en estat de gràcia.
La gràcia institucional no és fruit d´un únic funcionari, sinó d´una comunitat institucional. Es prescindeix del carisma personal. Això implica que per a produir-se la salvació n´hi ha prou amb formar part de l´organització, com és el cas de l´Esglèsia Catòlica.
L´acte concret de la dispensa de la gràcia per una persona qualificada serveix per a debilitar les exigències ètiques de la religió. Per que fa referència a la gràcia institucional, aquesta desenvolupa l´obediència i subordibació a l´autoritat..
Una altra possibilitat és lligar la salvació a la fe. Així en el cristianisme apareix una fe de teòlegs i dogmes racionals enfront l´intel.lectualisme. La fe accentua la incapacitat de la pròpia força intel.lectual, actitud que és totalment diferent de la renúncia budista al saber en el més enllà.

“Sin embargo el elemento emocional de la religiosidad de fe puede intensificarse con la conciencia de ser hijo de dios (…) buscando así la unidad del modo de vida en el contenido emocional y la confianza en dios, en lugar de la conciencia ética e la acreditación”

La última possibilitat és que la salvació sigui un regal gratuït: la gràcia de la predestinació.

“La gracia de predestinación es la fe del virtuoso religioso que soporta sola la idea del doble decreto”
“El equivalente laico de esa valoración religiosa de la fe, basa en el determinismo orientado al mundo, es ese tipo específico de “vergüenza” y sentimiento ateo de pecado, que caracterizan al hombre moderno en virutd de una sistematización ética hacia la ética de convicción con muu diversos basamentos metafísicos”