L´independentisme de Salvat Papesseit (1)

Salvat-Papasseit: Un estel per l´alliberament nacional de Catalunya.

Que un amic et faci la presentació sempre sempre té la seva aventatge i el seu inconvenient. La ventatge és que la teva presentació fa que el públic et tingui d´entrada no sols un respecte obvi i lògic sinó també una expectació més gran de la que un es mereix, però aquest fet planteja sempre un inconvenient que no és altra que les limitacions d´un poden defraudar les espectatives.
La xerrada que desenvoluparé a continuació espero no defraudar-los massa i acostar-me, encara que sols sigui lleugerament, a l´alçada de la presentació.
Per tal de no defraudar-los voldria destacar, ja d´entrada, que no explicaré els aspectes literaris i formals del poeta (del que segur molts de vostès, sinó tots, en saben més que jo) sinó que em centraré únicament en el seu discurs polític. I ho faré anant als seus textos, als seus intèrprets, als seus coetanis però amb una mirada actual, intentant veure què ens diu Salvat-Papasseit als homes i dones, als catalans i catalanes de principis del segle XXI, uns cent anys més tard de quan foren escrits. També per aquest motiu no serà l´ordre cronològic el fil conductor de la xerrada sinó més aviat un ordre temàtic.
Abans,però, d´entrar en el fons del pensament polític de Salvat-Papasseit voldria posar de manifest que mentres que el seu aspecte avantguardista i anarquista ha estat molt sovint tractat, el seu pensament independentista ha estat oblidat, inclús als nostres dies quan altres vents feien suposar que aquest oblit estaria ja superat o es podria superar. Però la realitat ha estat tot el contrari. Per què?
Probablement perquè l´independentisme de Salvat-Papasseit és radical, sense matissos on no apareixen terceres vies, on tot és blanc o negre i políticament avui molt incorrecte (inclús delictiu). Un independentisme defensat amb totes les lletres, clar i contundent. Un independentisme que mira el futur perquè no en vol saber res del passat sinó és per rebutjar-lo i per mostrar la seva mesquinesa. Un discurs independentista coherent fins a les últimes conseqüències que no s´amaga davant de res i que no defuig el nucli del problema,un pensament de màxims, fet que converteix el catalanisme de Salvat-Papasseit un punt de referència obligat per a les actuals generacions de catalans que lluiten per mantenir la identitat catalana i segueixen somiant en el seu alliberament lluny d´un discurs neutre o pensament dèbil i políticament correcte però nacionalment poble i covard lluny de la gesta de la que ens parla el poeta avantguardista.