la poesia patriòtica (4)

Però molt sovint la identificació no és únicament amb el paisatge sinó també amb el territori que elvolta el paisatge com és la casa, el barri o el poble. Això ho veiem en el poema La pàtria de Pitarra.
Un altre tret característic és identificar la pàtria amb la mare, perquè igual que els pares ens donen els nostres trets biològics fonamentals, la pàtria ens dóna una bona part de la nostra ànima, del nostre esperit. Per veure´n un exemple m´ha semblat interessant el poema Himne a Catalunya d´Àngel Guimerà. També ho trobem en el poema La Pàtria de Francesc Arnau i Cortina.
HIMNE A CATALUNYA
(Angel Guimerà)

¡Oh Catalunya, mare nostra,
mare del cor que venerem,
respira fort i aixeca el rostre:
mentre el món sia món te voltarem.

Avant,avant, que ets nostra mare!
Sàpigue´t tu, que Déu ja et sap,
i el teu terrer és teu encara
amb l´ànima damunt, de cap a cap.

Regada amb sang, ta terra és bona,
Tingues al mar clavats los peus,
un braç enlaire per l´escona,
i amb l´altre arrapa´t fort als Pirineus.

Amb nostra llengua franca i noble
crida´ns a tots, que et respondrem;
som una raça i som un poble,
i tan drets com caiguts poble serem.

Caiguts avui i enmig de runes;
demà el peu ferm i enlaira els corts;
sense captar d´enlloc engrunes,
sensa lligams de ferro ni de flors.

Va, doncs, oh Pàtria, que t´ho imploren
damunt la terra els qui s´hi estan,
davall la terra aquells que foren,
i més lluny que els estels els que vindran.

Que no ets pas morta; ets adormida.
Amb ta bandera els vents remou;
sigui tothom a l´embranzida,
i cauran els castells quan diguis: Prou!

Un altre tret de tota poesia patriòtica són els mites i els símbols (com és el cas el poema La Nostra Bandera de Joan Maragall).