L´independentisme de Salvat Papasseit (3)

“Amb Ortega i Gasset, home ben castellà, tot i que ell s´esforça a contradir-ho no m´he pogut entendre. I és que no ens assemblem ni amb el intel.ligents”
Això és així perquè la relació Catalunya-Espanya no és reduïble a una qüestió d´intel.ligència, a una àmbit estrictament racional, d´una temàtica de ciències polítiques o de lleis sociològiques sinó que fa referència al moll de l´ós de dos projectes que són oposats, dos projectes que es fonamenten en el cor, en el sentiment, en allò més profund del nostre ésser.
Cal llegir els següents poemes Pregó, visió del Guadarrama, Ampla és Castella i Tornada (tots ells del llibre “Conspiracions”
Igual que una parella que planifica el futur. L´important no és el futur sinó el sentiment d´amor entre els membres de la parella. Si aquest amor existeix el projecte es portarà a port, però si la base de la parella no és el sentiment el que es trencarà no és el projecte sinó la parella mateixa. D´aquesta manera, la parella Espanya-Catalunya no té present ni futur perquè no és l´amor la base de la unió sinó l´opressió d´una sobre l´altra, i l´imposició d´un projecte de futur en cap cas dialogat.
Un odi que ja podem entreveure a l´obra Humo de Fábrica on titlla a Espanya “de estorbo”, de pecat i de cementiri mortal. I sobre la joventut opina: “los jóvenes de España sois un hato de eunucos y de imbéciles, un hato de cobardes. Hay que hablaros así para que reaccionéis. Esta es una nación que vegeta en el fango. Un incesto mostruoso, del cual sólo saldrá- como el parto vil de una infame aristócrata- un pringajo de pus, que eso es lo que os corroe la entrañas” Viure amb Espanya és un absurd i qualsevol pacte amb Espanya mostra la por i la impotència dels que el fan (per la banda catalana) i d´aquí també la seva duríssima crítca a la política del pacte, de l´entesa amb Espanya que es fruit, per a Salvat, de la impotència i la medicritat dels polítics catalans ( especialment crític amb la Lliga) que que no s´adoen que Espanya no és cap entitat unida, que col.laborant amb ella el que fem és col.laborar en la nostra servitud, en el nostre propi esclavatge, i que ja veiem a l´obra Missió per Catalunya i encara més en un antecedent com es l´article la nacionalitat i el socialisme l´ any 1916.
“Jo no puc conformar-me que en nom de la unitat d´un Estat qualsevol em fermin els grillons de l´esclavatge –això de la unitat és una altra mentida dels nostres assessins”.