I és que com afirma en el pròleg a l´obra La Batalla d´en Cardona, autor que proessa la lluita armada com el mecanisme per tal d´aconseguir l´alliberament de l´amada, l´alliberament de Catalunya. (1923) afirma que “Catalunya i el seny tenen un maridatge que jo acuso espanyol”
Per acabar voldria tocar, encara que sigui molt lleugerament dos temes. El primer fa referència a la relació amb les altres nacions de la península. Molt sovint Salvat Papasseit parla del resta d´Espanya com una unitat oblidant Euskadi i Galícia així com la seva realitat lingüística. (explicar-ho)
Per una altra banda indicar l´estil de Papasseit és directe, però no és barroer, foll sinó cuidat, culte perquè és la cultura la base de la nació catalana i el punt sobre el que cal construir la independència.
No voldria acabar la xerrada sense una cita on en l´últim poema escrit de Papasseit, el poeta ens mostra un tema poc tractat fins aquell moment, el dels límits territorials de Catalunya i que mostra fins a quin punt el poeta era conscient de l´amplitud del problema i que sobrepassa els límits fronterers d´aquella burra Espanya gran i que també abraça l´esclavatge de la pàtria catalana més enllà dels pirineus i que veiem en el poema “Les Gorges”:
A Sant Miquel del Canigó
La veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya! I la remor
Sempre contesta:
Esclava a Espanya
Si prens coratge
Els ulls al cel
I alces el braç –gest de venjança-
A Sant Martí sents una veu
I a cau d´orella:
I també a França!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada