L´independentisme de Salvat Papasseit (6)

El catalanisme de Foix (que ell mateix afirma que és contrari al separatisme) o de Maragall són un engany, un autoengany, la covardia davant la gesta que cal fer i la impotència que senten.
Una revolució que ens porti a una independència immediata lluny encara dels postulats de Maragall que encara somia amb un diàleg amb Espanya.
Per a Salvat Papasseit Espanya mai ha reconegut ni reconeixerà a Catalunya com a nació (recorda això al recent procés estatutari) i per a Salvat no podem oblidar que qui nega la nostra nació i s´enfronta a la nostra llengua el que fa és negar el nostre cor (altre cop el cor en primer lloc), els nostres ulls (la nostra manera, per tant, de veure la realitat) i la nostra intel.ligència (la nostra capacitat per a pensar el món, a Catalunya i a nosaltres mateixos d´una manera lliure)
L´únic diàleg possible serà amb els altres pobles de la Península que també cerquen la seva independència.
Una independència que en paraules de Jordi Bilbeny:
“La independència de Catalunya és un projecte globalitzador, que enclou la lluita de totes les classes socials i la de tots els partits polítics en una mateixa direcció. La independència seria un projecte comú a tots els catalans, una gesta que retornaria la dignitat a tots els catalans, a Catalunya. L´única gesta, distant de les baixes lluites socials i polítiques a la qual En Salvat Papasseit s´apuntaria.
Ara bé, com aconseguir la independència?
Lluita armada.
El tema de la lluita ja apareix en el llibre l´Irridiador del Port i les Gavines que s´obre amb un “Canto a la lluita”, i de forma molt més explícita Les Conspiracions (1922) o en el poema El Somni afirma “Prenem els estris de viure en combat” o “fendim les ones, tal guerrers d´abans”.
També a La Gesta dels Estels (1922) afirma a El Berenar de les Roques “Cantaria cançons com els marins de guerra” o en el poema Prometença Lluitaria qui sap per quina ampla bandera/ però millor que fos de la meva terra/quatre barres de sang/ l´or del cor que voleia; o en el poema Divisa “Creuré en la guerra perquè és bo el combat”
NOTES 104, 105, 106