democràcia i demogògia (5)

Recuperant la nació, la ciutadania. Ara bé, això no implica un retorn al passat, a models polítics del segle XIX , o més antics encara, un retorn a un nacionalisme excloent de tall racial o ètnic. Una recuperació de la ciutadania implica, avui en dia, un recuperació de l´activitat de la societat civil essent conscient que aquesta no és un grup social, un grup religiós o cultural i on l´important no és el que són sinó el que volen ser, el destí que volen aconseguir i que superi quansevol mentalitat de tall fronterer i que superi el nacionalisme defensiu del segle XX i que recuperi conceptes com el de ciutat i nació com a pas previ per a recuperar el mateix concepte d´activitat política.
Hem de recuperar el carrer, la plaça, l´escala de veïns, les associacions de barri, no tant com un espai de lluita sinó com un espai de debat, però també de vida social, de vida comunitària, de vida política, l´espai on es dóna el conflicte però també el lloc de la solidaritat, de la col.laboració, de la companyonia, de les relacions, etc…
La recuperació de la societat civil ha de comportar també la descentralització del poder, de la presa de decisions, de la distribució ordenada de les responsabilitats, un espai que s´ha de convertir en una autèntica escola de convivència, de vida comunitària i de presa de consciència de la vida bona, de l´aplicació i aprenentatge dels valors de l´autèntica democràcia dins, però, els marges que permeten l´autonomia individual i la identitat nacional.
Solament si una societat és capaç de desenvolupar una societat civil forta i cohesionada, on els seus membres siguin i estiguin compromesos i actius en tots els àmbits de relació social,serà possible una més gran participació ciutadana i una elecció de diferents escenaris on es poden desenvolupar models heterogenis.
En aquest sentit em sembla fonamental la consideració de Michael Walzer per a qui l´aspecte més important de la societat civil és la lliure elecció i la participació a la comunitat, al considerar la societat civil com el regne de la lliure elecció, comunitat i participació. Una elecció que serà possible si es pot elegir individualment entre un ampli nombre de grups, d´ideologies i de formes de vida entre la que els individus es mouen lliurement, entre altres raons perquè no podem oblidar que la voluntarietat ha de ser també un dels trets fonamentals de l´acció de la societat civil.
Ara bé, per tal que l´activitat de la societat civil pugui ser considerada democràtica és fonamental evitar les grans desigualtats, especialment econòmiques, ja que l´acumulació de capital per part d´individus o associacions pot fer desaparèixer, en la pràctica, aquesta pluralitat de la que abans parlàvem.