la poesia patriòtica (5)

La nostra bandera
Alcem els cors, que ja tenim bandera
enarborada sota el nostre cel.
En nostres mans ha nat com rosa vera,
la flor en l’espai, però en nostre pit l’arrel.
Els bells colors ha desplegat en l’aire;
l’amor hi lluu en l’or barrat de sang;
escampa arreu la poderosa flaire
amb què reneix un poble fort i franc.
Agermanats per ella en pau i en guerra,
marxem contents per viure i per morir.
Santa és la causa, catalana terra;
bell és el seny en què ha volgut florir.
Ah, Catalunya, nostra mare amada!
Viurem fidels al seny del teu amor.
Si cal morir servant la flor sagrada,
caurem contents bo i estrenyent-la al cor. (Joan Maragall)

És evident que tot patriotisme es fonamenta, com en vist, en un romanticisme i el moviment romàntic sempre es trova envoltat de llegendes, mites, al.legories i que es converteixen en símbol i que vva més enllà de la història que s´explica. Això, per exemple, es pot observar en el poema d´Alfons Maseras L´Espasa de Sant Jordi o en el poema de Sebastià Sanchez-Juan titulat Sant jordi.

L'ESPASA DE SANT JORDI


Sant Jordi té una espasa – de doble tall,
que flameja en la fosca – mateix que un llamp,
i, sota el cel, diria’s – color de sang.
Amb amor la forjaren –els catalans,
car per ella assoliren – la llibertat.
Sant Jordi té una espasa – de doble tall.


Sant Jordi té una espasa – d’acer i d’or,
que es belluga com una – serpent de foc
i esfereeix i mata – dracs i lleons.
Quan les ires la branden – ningú no hi pot.
Quan mou la venjança – sembra la mort.
Sant Jordi té una espasa – d’acer i d’or.


Sant Jordi té una espasa – com un espill.
Tots els estels que brillen – s’hi ha reflectit.
El més bell s’hi quedava – soliu al mig,
com l’estel de la Pàtria – dalt del Zenit.
Sant Jordi té una espasa – com un espill.
Traïdor que s’hi mira – té mala fi.


Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.
Amb amor la forjaren – els catalans
i és senyera i és símbol - de llibertat.
Quan flameja en la fosca – fuig el tirà.
Quan sota el sol fulgura brolla la sang,
car en terra s’ajacen – lleons i dracs.
Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.