la poesia patriotica (10)

No voldria, però, oblidar les característiques bàsiques del patriotisme poètic català: la llengua i la relació amb l´Estat.
Poesies com les d´Antoni Bofarull (La Llengua Catalana), l´Oració de la Paraula Catalana de Joaquim Folguera o l´Himne a l´Agrupament Nostra Terra d´Àngel Guimerà en són un exemple.
Però en voldria destacar el poema La Llengua trossejada de Federic Rahola en tant que explica bona part de les visicituts que ha patit la nostra parla, i tota una declaració d´intencions en el poema A un Enemic de la meva llengua de Josep Burgas
• weskins

A un enemic de la meva llengüa.
Companys no estic massa d'humor per escriure alguna reflexió, o bé, contrastarne les vostres.
Disculpeume.
Estic llegint i intentant "carregar piles".
Malgrat aixó, em plau dedicar aquest poema als que no la volen, als que tant s'els en fot, als botiflers, i a tots els ciutadans europeus que puguin estar conectats,

"A un enemic de la meva llengüa"

En català em va fe una santa dona
la primera carícia maternal;
en català em contà rondalles l'avi
assegut a l'escó en la llar pairal.

En català em digué ses amoretes
la que avui es mastressa del meu cor;
en català em donà l'adèu el pare
quan l'extingí la llum dels ulls la mort.

En català han estat, tendres i dolces,
les primeres moixaines del meu fill....
I ara del català vols que renegui..??
No ho aconseguiràs pas...!! No hi ha perill..!!

Jo sento i penso en català, i voldríes
que en una extranya llengüa m'expressés..??
Un jorn fou nostra parla esclavitzada,
però aquells temps no tornaràn mai més.

Pel que fa referència al tema de la relació amb Espanya destacar-ne dues: L´Oda a Espanya de Joan Maragall i Ampla és Catella de Salvat Papesseït.
ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!