democràcia i demogògia (1)

CONFERÈNCIA 2012

Tant Plató com Aristòtil creuen que inevitablement la democràcia degenera en un sistema demagògic. Ens toca plantejar ara si ens trobem actualment en un sistema demagògic encara que no amb les implicacions que preveien aquests dos autors, ja que Aristòtil entenia per democràcia un govern que oblida el bé comú afavorint de manera desproporcionada i, per tant, injusta els interesos dels més pobres. Per Aristòtil l´error fonamental del sistema democràtic és pensar que tots els individus som iguals no solament en llibertat sinó en tota la resta. I si tinguessin raó i la principal globalització d´avui en dia fos la demagogia.
Seria injust no reconèixer que la proporció de pobres avui en dia (si entenem per pobres aquells que no arriben als dos euros diaris) és menor que en la majoria dels moments de la història, com també hem de reconèixer que mai hi ha hagut tanta riquesa, com tampoc mai hi ha hagut tants elements materials, tècnics i intel.lectuals per a solucionar el problema econòmic.
Ara bé, el binomi pobresa-riquesa es troba en el moment més extrem de la història no sols ja a nivell econòmic sinó també en el repartiment del poder essent, de fet, incompatible amb l´exercici de la democràcia. El ric és qui té el poder, qui l´exerceix o, fet que encara és pitjor, a qui s´agenolla el poder, entrant en unes dinàmiques difícil de trencar i on qui té el poder es nega a negociar-lo i a cedir-ne el més mínim.
A aquestes alçades de la història tots plegats ja tenim prou experiència per a diferenciar entre el capitalisme teòric i el capitalisme real (que, de fet, és l´únic que existeix) que nega el capitalisme teòric que defensa el mercat lliure i la competència perfecta entre tots, evitant els abusos i que assegura l´eficiència en l´assignació de recursos als diferents usos alternatius, alhora que promou la justicia de la distribució del producte en funció d´allò que cadascú aporta al proces de producció.
En el capitalisme real el mercats es troben segretats per les grans multinacionals, on desapareix la competència i on tant els petits negocis com els consumidors i treballadors estan en clara depedència i feblesa. Però cal remarcar el paper d´escalu que té el proper poder públic que és incapaç de promoure un sistema més competitiu, racional i humà, que defensi l´Estat del Benestar, els consumidors i la seva pròpia autonomia.