Ara bé, solen ser més habituals els elogis al valor en la batalla d´aquells que han defensat la terra com es veu en el poema El Fossar de les Moreres de Frederich Soler (Pitarra)
El Fossar de les Moreres
(Lletra i música: Jordi Bassas)
(inclou fragments del poema de Federic Soler “Pitarra”)
Conta la historia que fa molt temps en un setembre violent
Barcelona assetjaven les tropes de Felip cinquè.
Barcelona assetjaven les tropes de Felip cinquè.
En una guerra en la que es lluitava per la successió al tro reial,
Feia temps que ja durava però l’hi arribava el final.
I les tropes catalanes comandades per Villaroel
Finalment es replegaren a Barcelona capital.
Feia temps que ja durava però l’hi arribava el final.
Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor
Ai! Pobreta Barcelona com t’estrenyen el dogal
Felip cinquè l’assalt et dóna
I t’ofega amb sa corona, apressant-te, fi mortal
I arribà l’onze de setembre aquell onze tant fatal
Els barcelonins aquell dia resistiren como no havien fet mai.
I arribà l’onze de setembre aquell onze tant fatal
En Rafael de Casanoves havia anat al portal nou
Enarborant la santa bandera en una lluita cos a cos
I així el ferí una bala perduda en mig d’aquell tumult sagnant
Però mentre queia ell cridava “A les armes Catalans!”
Mentre queia ell cridava “A les armes Catalans!”
Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor
Ai! Pobreta Barcelona com t’estrenyen el dogal
Felip cinquè l’assalt et dóna
I t’ofega amb sa corona, apressant-te, fi mortal
Els fossars de Barcelona s’ompliren de gom a gom
Pel tros d’or d’una corona si se’n va gastar de plom.
Però els teus fills per això no afluixen i combaten sempre forts
I els murs que caient cruixen
Entre sang que els rius ruixen, s’alcen altres rius d’amor.
I barrejats en un munt queien els d’un i altre cantó,
Aquell dia molts moriren tant lleials com de traïdors
Aquell dia molts moriren tant lleials com de traïdors
I en rengleres, en rengleres entre fums i polsegueres
Els portaren a enterrar al Fossar de les Moreres
Però encara que la guerra van perdre després de tants ferits i morts
Per l’ideal d’una bandera mantingueren net el seu honor,
Per l’ideal d’una bandera mantingueren net el seu honor,
Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor
Ai! Pobreta Barcelona com t’estrenyen el dogal
Felip cinquè l’assalt et dóna
I t’ofega amb sa corona, apressant-te, fi mortal
El Fossar de les Moreres fins perdent nostres banderes,
Serà l’urna de l’honor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada