la poesia patriotica (9)

, o bé la resistència davant l´enemic i inclús la derrota com es pot veure en el poema No Passareu d´Apel.les Mestres i que recorda, com no podia ser d´una altra manera, la derrota de 1714 i que també recorda Josep Carner en el poema Conmemoració del 1714.
La Cançó dels Invadits

No passareu! Y si passeu,
serà demunt un clap de cendra;
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Més no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! Y si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes, no serà! Per mes que feu,
no passareu!

No passareu! Y si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
y el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes, no serà! Per mes que feu,
no passareu!

A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per xo cantem: ”Per mes que feu,
no passareu!”

És per aquest motiu que tant serà criticat per la poesia patriòtica el “passotisme social”, el no implicar-se amb els problemes i les lluites de la pàtria i els conciutadans. En aquest sentit destacar el poema Verí de Miquel Duran i Tortajada.
També voldria destacar que en el cas de la poesia patriòtica catalana té un paper destacat el record d´un passat gloriós que es mira amb enyorança. Aquest és el cas del poema (canço popular) Plany o la Meditació Última de Miquel Martí i Pol
Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les cases bastides on no hi havia cases,
en els arbres que creixen on no hi havia arbres,
en les noies que estimen per primer cop,
en tot allò que comença.

Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en els carrers amb empedrat antic,
en el pont i en l'església
que han conegut tota la gent del poble,
en tot allò que remembra el passat
amb un esforç vigorosament actual.

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les paraules que inventem cada dia,
en la gent que estimem
i en la gent que odiem,
en la rutina de la feina
i en la rutina de la muller i dels fills.

Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en tots nosaltres,
en cada un de nosaltres,
i que tot allò que hem fet
i tot allò que hem desitjat
és l'essència mateixa del poble
indestructible. (miquel martí i pol)