L´independentisme de Salvat Papasseit (4)

O més clarament ja l´any 1920 en una carta a en Joaquim Ventalló afirma
“Visca Catalunya lliure!!!
Mori la burra Espanya gran!
Visca la virilitat dels irlandesos
Visca en Soler!
Abaix la diplomàcia de la Lliga!
Morin els botiflers!
Visca el futurisme internacional!.

Ja l´any 1922 Salvat Papasseit sembla absolutament defraudat amb el catalanisme polític, amb la classe política catalana que encara somia d´alguna manera entendre´s amb Espanya, de poder-hi col.laborar per tal d´elaborar una nova Espanya. Els polítics catalans, botiflers, han traït Catalunya i amb ella la llibertat dels catalans a canvi d´unes “poltrones” (en paraules actuals), abandonant la seva missió històrica i abraçant un mal entès realisme polític, a un terrible tacticisme o al simple i mediocre possibililisme (no recorda això al peix al cave ja famòs de l´era del President Pujol?). Per Papaesseit, en canvi, el realisme no ens pot endur a altre lloc que no sigui l´opció idependentista.
És absurd pretendre entendre´s amb una Espanya imperialitzant i esclavitzadora on inclús la seva èlit intel.lectual mostra, com el cas d´Ortega y Gasset, aquesta mentalitat imperialista. Cal fugir de l´engany i del racionalisme, cal deixar d´escoltar Espanya i els discursos espanyolitzants si volem realitzar la gesta a la que estem els catalans cridats i que no és una altra que l´obtenció de la justicia, el fi de l´opressió moral que és molt més important que l´opressió econòmica, en una altra lliçó que bé podríem apredre nosaltres mateixos. En paraules de Salvat al pròleg de La Batalla de Daniel Cardona:
“L´escarni no és constant? És que doneu un pas que no sigui traint-vos? Sou uns boigs perquè us ho diuen quan així ho expliqueu? Feu-vos, doncs, un gran mèrit d´ésser separatistes”
Si l´opció per l´enteniment és impossible tamb é ho és l´opció federalista la qual és vista per Salvat Papasseit com una pèrdua de temps i d´energia per a l´autèntica solució: la independència. Mirar a Espanya és tan absurd com mirar el passat. Catalunya ha de mirar al món d´igual a igual. Qualsevol altra mirada és un atac a la dignitat nacional.