Reptes de la fe

REPTES DE LA FE PER A LA SOCIETAT ACTUAL

-El repte que tenim els cristians és convertir la fe en vida, fer-la vida. Això no vol dir altra cosa que hem de viure el dia a dia d´acord amb aquesta fe, convertir la fe en exemple de vida, d´acció i de reflexió. Per portar a terme aquest repte és imprescindible tenir clar el paper que ha de jugar la fe a la nostra vida. Mantenir la fe com a eix central de la nostra vida, fet que implica que sigui Jesús el nostre mestre i model principal. Tot i que aquest fet pot semblar fàcil, la realitat és tot el contrari. Són molts els perills i les dificultats que tenim els creients per a mantenir aquest ideal. Ara bé, aquests perills es poden convertir en reptes i en motius de creixement personal amb l´ajuda de la fe com a força interior. Entre els principals perills que tenim en podem destacar:
1.El consumisme i el materialisme.
2.Els diners com el nou ídol, el nou déu de la nostra societat.
3.El relativisme i la manca de valors forts de referència.
4.L´individualisme i l´egoisme.
5.Un hedonisme malinterpretat i molt sovint poc coherent amb un amor racional a la vida.
Enfront aquests perills la fe ens pot proporcionar:
1.Un vida que valori més l´espiritualitat que el pur consumisme. Adonar-se que el plaer material i físic no ens pot portar de cap manera a la plenitut personal i, per tant, a la felicitat.
2.Seguretat, fidelitat, lleialtat i coherència amb els valors fonamentals del missatge cristià que Jesús ens va comunicar i coherent amb els drets fonamentals dels drets humans. En una societat global, diversa i multicultural com la que ens trobem no tot val i en aquest plantejament una fe autèntica, sincera i segura és clau.
3.Una vida que pensi menys en el quan tenim i més en el què tenim i amb qui ho podem compartir.
4.Acceptar el do de la gratuïtat de la vida i coherent amb aquest fet no sols fer una valoració sincera i profunda de la vida sinó també fer de la nostra vida una vida dedicada també als altres i que valori més intensament les actituts i qualitats.
5.Una fe de la que estem reflexionant hauria també de comprometre´ns amb tota la comunitat i, per tant, la implicació més intensa del laicat en la vida de l´esglèsia i també, com no podia ser d´una altra manera en la vida de la comunicat política donant el seu temps lliure al benefici global ja sigui mitjançant les ONG o els sindicats, partits polítics o tot tipus d´associacions.
6.La fe ens ha portar a una actitud que cerqui la reflexió i el coneixement profund del missatge. La fe no ha de ser la fe del carboner, una fe cega sinó una fe ben formada, reflexiva, educada, racional i lluny d´una actitut irreflexiva, passiva més propera a l´actitud màgica i mitològica. En aquesta tasca els cursos de formació, les conferències, els col.legis, els centres juvenils, tots els diversos grups de catequesis, de revisió de vida i inclús les parròquies i els propis centres universitaris han de desenvolupar un paper fonamental.
7.La fe ens ha de proporcionar la il.lusió i l´al.legria de viure d´acord amb el missatge cristià del catolicisme; una alegria i una il.lusió que hem de poder transmetre a tots els altres.
8.La fe ens ha d´ajudar a superar les dificultats que el dia a dia ens pugui comportar ja sigui a nivell individual, familiar i/o social. Això no vol dir que ha de ser un refugi sinó la força interior necessària que ens ajuda a créixer.