comentari jaime balmes (1)

HISTÒRIA DE L´ESGLÉSIA A CATALUNYA.

COMENTARI DE TEXT.

El textos que comentaré pertanyen a Jaime Balmes (1810-1848), considerat com la figura més important de la filosofia espanyola del segle XIX. Després d´un periode creador que abraçà els segles XVI i XVII, la filosofia espanyola va caure en una atonia i en un seguidisme de baix nivell de les tendències filosòfiques europees engendrant sols mentalitats superficials (com és el cas de Feijóo i els enciclopedistes). Balmes representa el despertar novament de l´especulació filosòfica introduïnt novament la filosofia tradicional encara que amb elements lliures al comprendre que el descrèdit de la filosofia trradicional provenia de la manca d´una doctrina ferma sobre el coneixement. Per intentar solventar aquest problema Balmes intentà dotar a la filosofia tradicional d´una epistemologia d´acord als plantejaments moderns, utilitzant per aquesta finalitat altres corrents doctrinals com el cartesianisme, el tradicionalisme, la filosofia del sentit comú i l´esperitualisme) essent precursor de la Neoescolàstica.
Aquests textos pertanyen a l´obra El Criterio (1843), obra que pretén ser un art de pensar a l´abast de tot el món. Pensar bé no sols interessa als científics sinó també a la resta d´éssers humans que utilitzem la facultat intel.lectual, tant en l´adquisició de coneixements com en la vida pràctica i ho fa utilitzant una lògica popular, apta per a la direcció de la vida en els seus diversos aspectes.
Balmes considera bàsic la qüestió de la veritat, la certesa i, per tal d´assolir-la indica tres fonts bàsiques i que són la consciència (mitjançant la qual obtenim el coneixiement immediat dels fets individuals i contingents del nostre esperit) l´evidència (amb la que coneixem les veritats universal i necessàries) i l´instant intel.lectual que ens porta a la certesa en molts casos, sense que faci de mitjancera l´evidència ni el testimoni de la consciència, per ell obsjectivem les nostres sensacions i admitim amb seguretat l´existència d´un món exterior). Així, doncs, queda clar la voluntat de Balmes de realitzar un assaig per a dirigir les facultats de l´esperit humà per un sistema diferent dels seguits fins aquell moment, un mètode nou, original i, en les seves línies essencials, indispensable per tal d´aprendre a pensar bé, o sigui, per a exercitar l´activitat intel.lectual amb la finalitat d´assolir la veritat o a dirigir l´enteniment pel camí que condueix a ella. Ara bé, no podem oblidar que Balmes, en tant que religiós, pretén ensenyar la manera pràctica d´anar amb tota la seva ànima a la veritat però segons l´ideal cristià
Els textos que estem comentant és un exemple d´aquest plantejament enunciat com també ho és de la seva posició en contra del fanatisme i de la tolerància absoluta o relativisme. No podem oblidar que per Balmes a Espanya, a diferència del que passa a altres països, el sentiment religiós és tant fort que el reconeixement de les sectes protestants podria donar lloc a una nova guerra de religó. Aquesta és una constant del pensament contrarevolucionari des de l´època de les Corts de Cadis, i uns dels més habituals motius de discusió amb els liberals, per a qui (Ramon Salas) les guerres de religió resultaven inimaginables en el segle del constitucionalisme liberal.