La litúrgia com a festa (1)

LA LITÚRGIA COM A FESTA

Provablement un dels reptes principals que tenim els cristians és viure la vida amb la joia i l´alegria de saber que som fills de Déu. Si això és així el lloc i el moment en que aquesta alegria i aquesta joia hauria de mostrar-se més és el moment de la manifestació màxima d´aquesta celebració i que no és altra que l´eucaristia i, en un sentit més ample, el de la missa.
Per entendre el motiu d´aquesta joia hem de ser conscients que en la liturgia celebrem el misteri de Déu i que es concreta en que Crist, amb la seva mort, va destruir la nostra mort i amb la seva resurrecció va restaurar la nostra vida. És en la litúrgia on anunciem aquest fet per tal d´enunciar i recordar que Crist ha vingut per a salvar-nos. Així, en cada missa, recordem vitalment el moment en que Jesús, mitjançant el seu sacrifici ens va possibilitar a entrar al Regne de Déu per les portes del cel, però també serveix per a conèixer millor el missatge cristià tot fent comunitat ( en tant que no hi ha eucaristia sense comunitat).
Si la litúrgia és i ha de ser una celebració (la festa de la comunitat eclessial on es realitza l´afirmació de la vida que en ha comunicat Jesús) em sembla bàsic entendre i conèixer els trets que hauria de tenir aquesta celebració( en tant que sense el coneixement dels motius profunds de la celebració, fugint de la rutina) i per fer-ho utilitzaré el recurs de la comparació amb una de les celebracions en la que tots hem participat alguna manera com és la celebració d´un aniversari, ja que la celebració d´un aniversari, pel que fa referència a la seva preparació com per la seva forma de realitzar-se és un fet important en la vida de les persones i aquesta importància es manifesta en gestos festius com el ball, la música, els jocs, les salutacions, etc…, i en la que podem veure com es diferencia d´aquelles festes on sols es cerca la celebració, la fugida, l´oblit del present, del passat i del futur i, per tant, la negació de la vida, l´evasió, la manca d´unió, el buit, l´individualisme, l´egoisme i la soledat (tot allò que també és contradictori amb una litúrgia ben celebrada).
Fins el que hem dit fins ara podria semblar que estic afirmant la identitat entre un aniversari i l´eucaristia. Res més lluny de la realitat. L´Eucaristia és una festa, però amb uns trets específics que la fa molt particular allunyada de la recerca d´una èxtasis i alegria desmesurada acompanyada d´una exaltació dels sentits que comporti una alienació de l´ésser humà però sense oblidar que també és necessari la participació de la nostra sensibilitat, del nostre cor i dels nostres afectes. En les properes línies mostraré les semblances i les diferències entre ambdos models de festa, especificant les característiques pròpies de l´Eucaristia.