lo crestea. Eiximenis

Aquest text pertany al llibre XII de l´obra “Lo Crestià” escrita a finals del segle XIV (entre 1385 i 1386) pel franciscà F. Eximenis i que té la pretensió de ser una gran enciclopedia moral, tot i que va quedar inacabada (solament es varen redactar quatre llibres dels tretze programats).
En aquest llibre XII l´autor defensa com a idea principal una teoria contractual de l´origen del poder civil, una teoria defensora d´una original i utòpica república mundial, que no admet el tiranicidi, però sí la possibilitat de deposar al príncep o governant, que sigui incapaç de respectar els pactes que l´han permès arribar al poder. També en aquest llibre XII Eiximenis defensa esperances mil.leneristes (seguint la tendència d´una literatura profètica i visionària de tot Europa) i l´arribada d´una nova època que començaria al voltant de l´any 1400 i que es caracteritzaria per una reforma radical de l´Església, per la conversió dels infidels, per la caiguda de quasi totes les monarquies i per la implantació a tot el món de la “justicia popular”.
F. Eiximenis, considerat com el gran cronista de la vida popular de l´Edat Mitja a casa nostra, va néixer a Girona al voltant de l´any 1330 ingressant de molt jove a l´ordre franciscana (segurament en el convent de Sant Francesc de la mateixa ciutat de Girona) on es formà abans d´anar a completar els seus estudis a les universitats d´Oxford, segurament a la de París, i també a la de Toulouse, on conseguirà l´any 1374 el títol de mestre de teologia. Aquesta completa formació el valdrà, quan torni a la Corona d´Aragó, tenir un gran prestigi i bones relacions amb les autoritats de les ciutats de Barcelona (1373-1381) i Valencia (on arriba l´any 1383 i escriu gran part de la seva extensa obra) i on viurà fins l´any 1408, any en que es nomenat per part del Papa Benet XIII patriarca de Jerusalem i poc després bisbe d´Elma (Rosselló). Mor l´any 1409.
La seva extensa obra és important, entre altres motius, per haver estat el canal de penetració de la ciència teològica, política i filosòfica llatina en la cultura en llengua vulgar de la Corona d´Aragó, parlant de temes tant diversos com els àngels, la sindèresis, els pecats capitals, les temptacions, la pedagogia, la predestinació, el pecat original, l´estratègia militar, la gastronomia, les virtuts politiques, la polèmica amb la religió musulmana o jueva, les ciutats i, com és el cas que ens ocupa, l´urbanisme.