filosofia i comunicació (7)

Dins de l´obtimisme que traspua la filosofía de Dussel , aquest planteja que cal, més que mai, obrir-se a l´altre, a tots aquells situats també fora de la modernitat europea i posant de manifest (com fa Levinas) la irracionalitat de la totalització de la subjectivitat moderna ja que per a portar a terme un sicer diàleg intercultural caldria fer un diagnòstic dels continguts últims de les narratives mítiques dels sopòsits ontològics i de l´estructura ètico-política de cadascuna d´elles. Molt sovint, sentencia el filòsof argentí, comencem a teoritzar el diàleg sense conèixer en concret els temes possibles d´aquest diàleg. Avui en dia cal localitzar (situar) totes les cultures que inevitablement s´enfronten avui en dia en tots els nivells de la vida quotidiana, de la comunicació, de l´educació, la investigació, les polítiques d´expansió, o de resistència cultural o militar.
Per a portar a terme aquesta tasca, Dussel proposa que cal efectuar una crítica a la posición ingènua que definiría el diàleg entre les cultures com una possibilitat simétrica multicultural, idealitzada i on la comunicación sembla possible entre éssers racionals. L´obra d´Appel adopta aquesta posición. Richard Rorty i A. MacIntyre mostre les dificultat d´aquesta comunicación, ara bé, prescindint de situar a les cultures en una situación assimètrica que s´origina per les seves posicions en el sistema colonial. La cultura occidental situa a totes les cultures com a m´s primitives, premodernes, tradicionals i subdesenvolupades.
A l´hora d´elaborar una teoría del diàleg entre cultures sembla que totes les cultures tenen simètriques condicions. Així existeixen les cultures superiors i les altres (primitives). Entre ambdós extrems estan les cultures desenvolupades simètricament i les altres. És el cas de Durkheim i Habermas. Davant la posicó observacional de l´antropologia no pot haver diàleg cultural amb la Xina, la India, el món islàmic, etc… que no són cultures il.lustrades ni primitives. Estan en terra de ningú i de les quals sols es valora aïlladament elements folklòrics o moments culturals secundaris.
Aquest tipus de multiculturalisme altruista queda formulat en el “overlappint consensus” de Rawls, que exigeix l´acceptació de certs principis procedimentals (que són culturalment occidentals) que han de ser acceptats per tots els membres d´una comunitat política i permetent al mateix temps la diversitat valorativa cultural (o religiosa). Políticament això suposaria en els que estableixen el diàleg acceptar l´estat liberal multicultural que restringeix la possibilitat d´existència de la resta de cultures.