comentari jaime balmes (2)

Per a Balmes no tot val ni tot té el mateix valor de veritat però aquesta (la veritat) existeix i això implica que el que no sigui veritat és mentida.
“¿Es posible que todas las religiones sean igualmente agradables a Dios y que se dé igualmente por satisfecho con todo linaje de cultos? No. A la verdad infinita no puede serle acepto el error, a la bondad infinita no puede serle grato el mal; luego, al afirmar que todas las religiones son igualmente buenas, que con todos los cultos el hombre llena biena sus deberes para con Dios, es blasfemar de la verdad y bondad del Creador”
I, per Balmes, la veritat en matèria de religió es troba en el catolicisme ja que l´Església catòlica mostra un profunda sabiduria quan decideix subjectar l´enteniment humà a l´errada de la irrecusable autoritat divina. Aquest fet també té les seves implicacions polítiques ja que per a Balmes la llibertat ilimitada, la pròpia d´una espiritualitat absoluta o autònoma, solament condueixa la revolució, al desordre i a l´anarquia que caracteritzen les societats modernes, és a dir el catolicisme, perque té un clar coneixemment dels límits de l´esperit humà i dels monstres que pot engendrar l´autònoma llibertat dels moderns, es l´únic sistema religiós i contrarrevolucionari capaç d´harmonitzar la llibertat amb l´autoritat tradicional, la qual és fonamental per a no perdre el criteri diví i sorgeixi l´escepticisme, el deisme i, finalment, l´ateisme.
Aquests errors derivats de l´examen privat són propis dels individus però no dels pobles segons Balmes. En la seva opinió, els pobles, les families, sempre conserven un fons de docilitat que els impedeix caure en els errors de l´ateisme o de la indiferència. La religió és una necessitat social, i no sols individual (que també).
“La humanidad entera se ha ocupado y se está ocupando de la religión; los legisladores la han mirado como el objeto de la más alta importancia; los sabios la han tomado por materia de sus más profundas meditaciones; los monumentos, los códigos, los escritos de las épocas que nos han precedido nos muestran de bulto este hecho que la experiencia cuida de confirmar; se ha discurrido y disputado inmensamente sobre la religión; las bibliotecas están atestadas de obras relativas a ella….””
Aquesta postura és la que justifica la crítica a l´indiferentisme i que veiem en les següents paraules de Balmes dirigides als indiferents en matèria de religió:
“Antes de desatar tu lengua con tan insensatos discursos date una mirada a ti mismo, piensa en esa débil organización que el más leve accidente es capaz de trastornar, y que brevísimo tiempo ha de bastar a consumir, y entonces siéntate sobre una tumba, recógete y medita”
Encara que sembli sorprenent, els pobles no poden viure sense religió i és aquest el motiu pel qual es generen i mantenen tantes religions errònies i que explica perquè és erroni pensar que les religions siguin fruit de la invenció humana:
“¿No seria lícito pensar que no hay ninguna religión verdadera, que todas son inventadas por el hombre? No.¿Quien fue el inventor? El origen de las religiones se pierde en la noche de los tiempos: allí donde hay hombres, allí hay sacerdote, altar y culto. ¿Quién seria el inventor (…)?