lo crestea. Eiximenis (2)

El text que comentaré pertany al capítol CX d´aquest llibre XII de Lo Crestià en el que descriu (d´una manera molt original en tant que les ciutats de l´època que coneixia l´autor no tenien aquest format simple i geomètric) com ha d´esser edificada una ciutat seguint els models , com veurem més endavant, grec i, especialment, romà, inspirant-se en el model de ciutat francesa construïdes en la segona meitat del segle XII.
És cert, però, que el model d´urbanisme d´Eiximenis és més semblant al d´una ciutat romana que a les ciutats gregues conegudes.
El text s´inicia amb una referencia als filòsofs grecs quan afirma:

“De la forma de la ciutat són estades diverses opinions; car dixere3n los grecs filòsofs, jatsia que aprés hi hagen ajustat qeucom los savis crestians e han dit sumàriament en esta materia:”

Com afirma Puig i Cadafalch els grecs fundadors de colònies (i especialmente el model quadriculat) seguien models antics i que adoptaran a partir del segle VI aC, tot i que Aristòtil l´atribueix a Hippodam de Milet, elogiant el seu pla simètric i les ciutats construïdes que segueixen aquest model com són el Pireu i Rodes i aplicable, especialmente, en llocs plans.

“Que tota bella ciutat devia ésser quadrada, car ret-se´n pus bella e pus ordenada; car llavors, al mig de cada costat deu é´sser un portal principal que sia lluny de cascun angle de mur seu per cinc-cents passes, en guisa que tot lo mur haja entorn quatre milia passes; e del portal d´orient fins al portal de ponent pas carrer gran e ample traversant tota la ciutat de part en part; semblant sia del portal principal qui guarda mig jorn fins a l´altre principal qui guarda tramuntana”

Com veiem, el model d´Eiximenis segueix l´esquema de la ciutat romana on el decumanus maximus i el kardo maximus la divideixen en quatre parts, les quals són dividides per dos carrers menors en creu (un exemple de la qual será Aosta com es pot veure en que la mateixa mida de il passes que assenyala Eiximenis i que representen uns 738 metres, és aproximadament la d´un dels costat de la ciutat d´Aosta). En cadascuna d´aquestes quatre parts Eiximenis situa un ordre mendicant, una parròquia i els oficis necessaris per la ciutat així com els serveis fonamentals.

“Per cadascun dels quatre quarters de la ciutat de ésser posat un ordre dels mendicants e parròquies certes e oficis certs e mesclats (…)e en cascuna part de les ditres quatre deu haver carnesseria i pescateria, almodí, e tto recapte per los habitants aquí, hoc encara, si hi ha aigües copioses, deuen –se partir pertot egualment”

La plaça principal (fórum) es situa en l´encreuament dels dos carrers principals.

“En lo mig de la ciutat deu ésser la Seu; e après ella deu ésser gran plaça e bella, ab graons alts de cada part, així que si vols alcun que no el te caiga cercar, sinó que te´n puges alt en los graons e que el veges lla jus. En aital plaça, per honor de la Seu e dels sacraris divinals qui aquí són, no es deu er negum solaç deshonest, ne hi deben estar coses venals, ne s´hi deu sostener neguna inmundicia, ne força deu ésser aquí ne Castell, ne s´hi deu negun punir ne sentenciar”

Al centre de cada costat del perímetre hi havia un portal, i els carrers secundaris donaven davant de torres de la muralla en el lloc en què Eiximenis situa els portals menors.