teologia espiritual

INTRODUCCIÓ.


El primer que he de destacar és la dificultat en que m´he trobat a l´hora de realitzar el present treball en definir el seu plantejament. Plantejar un model de vida cristiana en les seves diverses relacions i entès com un camí d´accés a Déu no és fàcil. Per aquest motiu la temptació inicial va estar analitzar la vida d´una persona propera, coneguda però que, a la vegada, em permetia una certa distància emocional. Aquesta opció però, no ha estat la definitiva. I no ha estat perquè em sembla poc honrada, poc sincera amb mi mateix. D´aquesta manera, finalment, he optat per realitzar un treball que s´aproxima, encara que sols sigui superficialment, a una espècie de revisió de vida, però no la de cap persona propera sinó sobre la meva pròpia persona.
En aquest sentit el treball pretén analitzar críticament (encara sense cap ànim destructiu ni autoflagelador), als ulls de la teologia espiritual, els últims anys de la meva vida i, especialment, el present, observant així l´evolució amb els pros i contra de cadascuna de les situacions.
En aquest sentit seran analitzats elements com l´oració (no sols en la concepció de l´oració sinó també en la manera de resar), l´exercici en la vida de cada dia del missatge de Crist tant en la seva faceta comunitària (aquí cal entendre tant l´esglèsia com el conjunt de la societat) com la seva faceta més individual (que podem veure en l´exercici de les virtuts teologals) i la manera de viure la fe en un context de crisi no tant religiosa sinó que afecta al conjunt de la nostra civilització.
Haig de dir que, evidentment, certs aspectes personals, i potser importants per entendre-ho tot plegat, quedaran ocults en el present treball, encara que no així en la meva consciència, en tant que no crec que tampoc sigui aquest treball el lloc per expressar certes intimitats, però és evident que l´abast del present treball ha fet que sigui molt més conscient d´alguns fets i això, tot i que no explícitament, sí que implícitament s´ha de notar en el present treball, ja que entenc que és impossible fugir de certes concepcions ideològiques (també polítiques, econòmiques i de sensibilitat social) en el moment d´enfrontar-se a aquestes concepcions tot i que no s´han de mimetitzar ni subordinar unes a les altres però és innegable que són aspectes que es relaciones mútuament (encara que no sempre positivament) com, desgràciadament, estem veient aquests dies.
També el present treball ha fet resorgir en mi amb tota la seva força l´abast de ser cristià, que no és sols el compliment d´alguns rituals sinó també la justicia, la misericòrdia, la sinceritat, etc….que demana compromís i que no n´hi ha prou amb les “hores lliures”.
La vida cristiana no escfapa pas a l´entorn cultural i històric i, per tant, no és quelcom mai definitiva sinó que resta proporcional a la consciència de la col.lectivitat, a les seves interelacions, al conjunt dels valors i normes d´una societat.