Escatologia (2)

INTRODUCCIÓ:


El llibre de J. Ratzinger es divideix en tres capítols: el primer planteja el problema escatològic, indicant-ne les posicions més destacades; un segon dedicat al tema de la mort i la immortalitat; i un tercer capítol on Ratzinger profunditza el seu anàlisi en el que ell anomena vida futura on planteja el tema de la ressurrecció dels morts, el fudici final i, per últim, els conceptes teològics de l´infern, el purgatori i el cel.
Ara bé, abans d´analitzar cadascun d´aquests tres capítols, el propi J. Ratzinger escriu un capítol introductori (que també serà el primer que analitzaré jo) en el que fa un anàlisi del problema que analitza l´escatologia, així com un repàs històric (posant especial atenció en la situació actual) del pensament escatològic.

ANÀLISI DE LA INTRODUCCIÓ:

El primer que posa de manifest l´autor és que l´escatologia no ha tingut gaire importància en els tractats teològics fins l´actualitat on si en té (i molta!) fruit (segons Ratzinger) a la situació de consciència de crisi que pateix tant clarament la societat actual (especialment l´occidental i la de caràcter capitalista), i que té com un dels seus orígens intel.lectuals la figura de J. Weib, per a qui el missatge de Jesús havia estat escatològic. En aquest context l´esperança i el Regne de Déu es converteixen en els conceptes claus d´aquesta nova exègesi, nova exegesi que Ratzinger consider que s´equivoca al no posar a Déu en el centre i, per tant, proposant que els conceptes de cel, infern, purgatori, mort, judici i la mateixa immortalitat de l´ànima tornin al centre de la teologia escatològica.
A continuació Ratzinger fa un repàs històric per tal d´explicar la situació actual de la teologia escatològica. En aquest sentit Ratzinger afirma que al llarg de la història el pensament cristià ha sofert un canvi de perspectiva molt significatiu, però, també molt perjudicial. Si en un primer moment trobem en la comunitat cristiana, i especialment en la seva oració, que la centralitat està en el Crist ressucitat i l´establiment del Regne de Déu en el món, a partir de la crisi de l´Edat Mitja i la seva consciència de crisi, portà el pensament cristià a un nou plantejament pensant més la figura del judici i mirant més al passat i oblidant el present i el futur.
Per un altre costat Ratzinger també posa de manifest la tensió entre salvació individual i col.lectiva, que explicaria el canvi d´accent en l´Edat Mitja i que és un dels perills que s´ha d´evitar: la individualització.
Com a elements negatius que també han perjudicat la visió correcta de l´escatologia, Ratzinger destaca la secularització del concepte d´esperança. En aquest sentit la introducció del llibre al tema de l´escatologia acaba amb una exhortació que fa Ratzinger a trobar allò que realment la fe catòlica promet.