la guerra (1)

RESUM DE LA CONFERÈNCIA


A nivell introductori el professor Arcadi Oliveres va posar de manifest primer de tot que la guerra implica necessàriament la mentida, el canvi de vocabulari (dificilment es parla de morts) fet que comporta que difícilment es pot saber quà passa amb les guerres així com l´alteració de la nformació que fa que tinguem una informació diferenciada en funció dels interessos dels mitjans de comunicació que fa que tinguem opinions diferents de conflictes força semblants. En aquest sentit el professor Oliveres contraposa els interessos i motivacions de les guerres d´Iraq i Afganistan per tal de mostrar com dues guerres amb motivacions iguals generen opinions diferents.
Mitjançant el mateix exemple de la guerra d´Iraq (i prenent com a exemple els principals mitjans de comunicació francesos) com la manipulació informativa i la relació entre mitjans i poder són inherents a la guerra.
En aquest sentit el conferenciant mostra com les motivacions de les guerres són fonamentalment dues: els interessos econòmics i les raons polítiques, però el més preocupant és que els humans contínuamentel que fem és preparar-nos per a la guerra i ho fem a través de:

1. Diners (despesa militar). La despesa militar no fa més que augmentar i es fa principalment per:
1. Inèrcia
2. Modernització.
3. Interessos del lobby de l´armament.
2. El poder dels militars. (26 milions de militars al món).Tot i que habitualment s´indica que els militars fan tasques humanitàries, en realitat el nombre destinats a aquestes funcions no superen el mig milió.
3. Investigació científica: La pregunta que podríem fer és que hauria passat si els diners destinats a investigació militar es destinessin a investigació civil? Cal trencar el mite que la investigació militar redunda positivament en la societat civil, ja que en realitat sols un 10% és aprofitable, a més la major part de la investigació serveix perversament amb desenvolupament d´armes com les mines antipersones o les armes no letals.
4. El comerç d´armes. Els països del nord les fabriquen i els del sud les compren (curiosament un comerç invers al de les drogues, que es fabriquem al tercer món i es consumeixen al primer) posant de manifest la relació entre els dos tipus de mercats. Aquest comerç es caracteritza per la seva poca trasparència, ja sigui perque s´amaga el producte, ja sigui perque s´amaga la destinació).