escatologia (3)

CAPÍTOL 1: EL PROBLEMA DE L´ESCATOLOGIA.



El present capítol s´inicia amb una breu reflexió metodològica on l´autor afirma la necessitat d´adoptar el mètode històric, però fern-t´ho d´una manera crítica, acceptant-ne les seves limitacions i rebutjant, al mateix temps, i d´una manera acrítica, el mètode les ciències naturals.
Després d´aquesta breu introducció, l´autor analitza l´expressió “Regne de Déu” i la seva importància en Jesus i les primeres comunitats cristianes. Ratzinger indica sols iniciar aquest apartat que per “Regne de Déu” no cal entendre un lloc i ho fa a partir d´un anàlisi terminològic, sinó que es refereix a Déu mateix.
Arribats en aquest punt, Ratzinger fa un anàlisi del problema de l´esperança al llarg de la història, iniciant aquest estudi en l tradició jueva i també en la tradició davídica.
Dins el judaisme primitiu trobem dues tradicions pel que fa referènci al tema de l´Esperança: la rabínica i l´apocal.lípitica. La rabínica espera a un deu que sortirà del seu amagatall mostrant el seu poder en tant que Senyor que regeix el món (alguns rabins inclús creuen que es podria escursçar la vinguda de Déu mitjançant la penitència, el compliment dels manaments i la misericòrdia).
Ar bé, Ratzinger també mostra com el missatge sobre el Regne de Déu comporta un “ara i aquí”, fet que dificulta la seva interpretació. Ratzinger en destaca dos: la de J. Schmid i la de Schmidt. El primer defensa que la salvació és individual i moral, mentres que la segona defensa la salvació comunitària.
Després de fer un repàs a la visió històrica que l´expressió “Regne de Déu” ha tingut, Ratzinger defensa que el Regne de Déu ja es troba en Jesús, és a dir que Jesús és el Regne de Déu no sols en la seva presència física sinó mitjançant la irradiació de l´Esperit Sant que surt d´ell. En aquest sentit el Regne de Déu és contundentment un fet i no un espai.
Aquest apartat del primer capítol finalitza realitzant un anàlisi sobre la proximitat de la parausia.
Ratzinger posa de manifest com en el Nou Testament trobem ja indicis que la fi del món s´intueix propera. Tot i això també en aquest punt no hi ha unanimitat en l´exègesi ja que segons Conzelmann ja en Lluc no hi ha una escatologia propera sinó que s´indica que la situació actual és permanent, fet que no es present en Mateu ni en Marc i que indica que, per tant, que no hi ha un procés rectilini. En aquest sentit Ratzinger conclou:

“Si nos preguntamos par finalizar, y con los presupuestos expuestos, qué queda de todo los dicho hasta ahora, podemos resumir brevemente y decir: Jesús predicó el mensaje del reino de Dios sirviéndose de múltiples parábolas y presentando ese reino como una realidad presente y, al mismo tiempo, futura. Podemos afirmar que la Iglesia en formación era consciente de ser fiel a ese mensaje de los comienzos, anunciando a Jesús como Cristo, como quien actúa en el Espíritu y, en consecuencia, com la forma actual del reino. Podemos afirmar que la cristiandad, mirando al resucitado, conocía una venida que ya había ocurrido”.