El mal (2)

És, per tant, un Déu imprevisible i tant ficat en els afers humans com pot ser racionalitzat, doncs cal evangelitzar la cultura del carrer i l´acadèmica en un món que cada cop dóna l´esquema a Déu.
La raó és atençament a Déu, un camí cap a Déu en tant que som imatge de Déu. La raó es disposa a viure la interioritat, contemplació i amor que són camins per accedir a Déu.
La raó es troba sotmesa a l´atracció de l´Ésser que és amor, obertura per a entendre al món, no és trascendentalisme ni negació d´allò raonable i no hi ha res més raonable que la bondat.
Déu com amor intel.ligent no és un conte de fades, ara bé la raó no pot ser sols la raó pura i calculadora i funcional de la que parla Kant i que ofega el sentiment religiós. Així cal contemplar la raó, anar més enllà dels límits de l´experiment i el càlcul. I en aquesta separació trobem el punt d´encontre entre la fe i la raó. La nostra ment no pot aprendre del tot l´ésser, l´existència, sinó s´aixampla ja que no sols hem de cercar a Déu en l´imaginari.
Rovira Bellosos també va destaca que en Déu logos-raó i llibertat s´unifiquen. La raó humana il.luminada per la gràcia de la fe és receptacle del Déu que és dona. L´home és espiritual.
També va plantejar que havia perdut Occident en l´aventura de la modernitat. La filosofia de lamodernitat buscava les condicions de la raó pura però això té un preu, el de privar a la cultura el seu caràcter simbòlic que li permet referir-se al tot poderós. Així la raó és capaç de l´Ésser, és capaç de Déu.