El mal i la filosofia

RESUM DE LA CONFERÈNCIA.

La conferència del professor J.Mª Esquirol es va centrar sobre tres grans qüestions referides al mal. En primer lloc va intentar respondre a la pregunta què és el mal, en segon lloc contestar la pregunta sobre el sentit del mal i en tercer lloc plantejar l´actitud correcte enfront el mal un cop aquest ha succeït.
Abans d´entrar en l´anàlisi de la primera qüestió, el Dr. Esquirol va indicar que la frontera entre teologia, religió i filosofia en el tema del mal no té un límit clar, a més a més va subratllar la centralitat del tema del mal, com a problema d´una profunditat humana i que comporta que també acabi essent un tema de centralitat cultural.
Respecte a la qüestio de la naturalesa del mal va indicar dues grans línies filosòfiques que s´han enfrontat a aquest problema: l´aproximació fenomenològica i l´hermenèutica. L´aproximació fenomenològica el que fa és mostar la presència del sofriment així com la negació, el rebuig al mal per part de l´ésser humà en general. També aquesta postura mostra l´existència de la compassió unida a una lluita contra el mal.
L´aproximació hermenèutica incorpora ja una resposta al que és el mal. Exposa l´existència de mites fundacionals com el de la creació o de les tragèdies gregues. En aquest sentit no hi ha un discurs sobre el mal, sinó unes situacions que ens aboquen al mal, hi ha, doncs, una simbologia a través de la que s´arriva al mal.
Aquest primer apartat finalitzà afirmant que el mal que ens interpel.la durament no és qualsevol mal, sinó l´excés de mal com, per exemple, el patiment dels nens i innocents.

La segona part s´inicià analitzant diverses classificacions sobre el mal. Així en una primera definició podem dividir el mal de la següent manera:

1. Mal polític-social: Violència, terror, esclavatge,guerra, racisme, pobresa, etc...
2. Mal moral: Actitutds personals, soberbia, engany, egoïsme, intolerància, etc..
3. Mal físic (salut): Malalties, mort.
4. Natural: Fenòmens de la naturalesa: terretrèmols, volcans, etc...

El Dr. Esquirol mostra també una segona classificació que distingeix entre el mal sofert (el que es pateix, el mal de pena) i el mal comès (el que es fa, el mal de culpa)

Seguint el llibre de Job encara podem trobar una tercera classificació:
1. El mal provocat pels homes i rebut pels treballadors de Job
2. El mal provocat per la naturalesa i rebut pels treballadors de Job
3. El mal provocat per la naturalesa sobre els fills de Job
4. El mal provocat per la malaltia.

Com podem veure, el mal té un caràcter relacional, i a més a més té un caràcter humà, és a dir, on no hi ha home no hi ha mal. Hi ha una relació entre el mal fet i el mal sofert, encara que aquesta relació no és sempre proporcional.
Després d´analitzar aquestes classificacions el conferenciant va passar a analitzar el que al llarg de la història de la filosofia s´havia plantejat sobre el problema del mal, indicant que ha estat un tema present al llarg de tota ella.
Així en un primer grup podríem trobar autors com Plotí, St. Agustí i St. Tomàs per a qui els mals són necessaris per l´univers. Si no hi fossin el món seria imperfecte. En aquest sentit el mal absolut no existeix. Per Plotí (juntament amb St. Agustí i St. Tomàs) és necessari tenir una visió de conjunt i tenir present que la providència atèn més al tot que a les parts. Aquesta postura nega que el mal existeixi. Per St. Tomàs el mal és la falta, privació o deficiència de bé. Ara bé aquesta postura té una clara deficiència en que moltes vegades el mal de pena ve per mal de culpa i aquesta situació no queda solucionada amb aquesta postura.
Un segon grup el formen els autors anomenats “racionalistes” (Leipniz, Malebranche i Spinoza) que expliquen tot i que Déu és bo i omnipotent, el món és imperfecte.
En aquest sentit el mal és imperfecte i la imperfecció va lligada a la finitud. Aquest, per tant, és el millor dels món possibles, tot i que no és perfecte en tant que és finit. A més a més (igual que en el cas de Plotí) Déu no pot atendre al particular sinó que Déu actua per lleis generals.
El tercer gran autor que planteja el tema és Hegel per a qui el tot és bo mirant en conjunt, en la seva totalitat.

Enfront d´aquests plantejaments l´alternativa que presentà el Professor Esquirol e´s una filosofia modesta sobre el problema del mal, una filosofia que no té una resposta i que denuncia el despropòsit de les que sí creuen tenir la resposta. Al no tenir una resposta es centra més en la praxis, el que pretén és atendre el mal i no explicar-lo.
També, com Levinás, pretén centrar-se en les situacions que provoquen el mal. També H. Arendt fa un diagnosi del mal i busca la solucions per evitar les situacions que fan difondre el mal.
Així cal tenir present que el que cal és mantenir l´escàndol davant el mal dels innocents.
Així dos teòlegs importants com són Metz i Moultmann plantegen el que s´anomena la solidaritat rememorativa que consisteix en no deixar de ser sensible davant el mal, l´escàndol no s´ha d´oblidar, un sentiment de justicia (que no és el sentiment de venjança).
També el Dr. Esquirol va fer-nos adonar que la pregunta pel mal fa possible el nihilisme (la vida entesa com a mancada de sentit) i que hem de ser conscient que és l´abisme que ens rodeja.
Com no podia ser d´una altra manera, la conferència va acabar amb una visió optimista a l´indicar que sempre la bondat és més profunda que el mal.