El mal i la teologia

RESUM DE LA CONFERÈNCIA


L´inici de la conferència va versar sobre la lluita interior que patim els éssers humans entre el que sabem del bé i els nostres actes per tal d´assolir el que volem. Aquesta lluita comporta incomoditat i palesa la necessitat d´una educació social.
El Dr. Viñas en va informar que un grup de científics nord-americans estaven buscant en el cervell humà una empronta genètica d´una ètica universal natural. Aquesta recerca es fonamentava en l´observació que quasi la totalitat dels humans reaccionaven negativament davant certs fenòmens o accions, fet que els feia suposar que podia haver-hi un gen responsable d´aquesta resposta natural humana. En aquest sentit va fer notar com la genètica marca el futur de les persones tot i que no cal oblidar que l´ésser humà està cridat a ser responsable dels seus actes, del seu entorn, de la natura i dels seus semblants. Així cal concloure que si bé la genètica influencia, la llibertat existeix, encara que es condicionada per la llibertat i l´ambient. Així podem afirmar que hi ha graus de llibertat i negar un determinisme absolut.
El conferenciant també va posar de manifest que la dimensió ètica, l´autoconstrucció ètica comporta autoestima. Som éssers morals i aspirem a la perfecció. L´home és la seva llibertat i aquesta llibertat s´executa elegint. Les persones som animals de possibilitats i per això és una realitat moral, ser ésser humà és ser responsable i en la responsabilitat hi ha el perquè de la llibertat humana.
A més a més cal tenir present que la persona no està acabada, no és perfecte, per això també la llibertat ens porta a l´autoperfecció. En aquest sentit la llibertat també implica l´autoconsciència. La llibertat no és sols elegir entre dues opcions, sinó un procés complert de construcció personal.
Tot això s´ha de matitzar, però, indicant que la llibertat humana no és infinita ni omnipotent. La meva llibertat no és la última paraula, no estem sols sinó que hi ha altres persones. Aquesta relació amb els altres i la seva dimensió ètica fa que l´ésser humà no tingui un comportament estrictament animal (en terminologia darwiniana).

El Dr. Viñas també va posar de manifest com el rebuig al nacional-catolicisme ha comportat el rebuig a l´esglèsia i al plantejament cristià, essent agnòstics o bé ateus. En aquest senti el Dr. Viñas va indicar la necessitat de buscar, investigar l´arrel dels plantejaments cristians, a més les persones tenim una dualitat en tant que som conscients que hi ha mal o bé.

Pel que fa referència estrictament al problema del mal, el Dr. Viñas va indicar que les persones volem ser feliços, ningú vol patir i que hi ha, en la societat actual, la consciència que tenim el dret a ser feliços, a no estar malalts, però, tot i que quan estem bé ens pot semblar que som indestructibles i que no necessitem a Déu, la realitat ens fa adonar de la pura il.lusió que això representa i que la ciència no és capaç sempre de donar una resposta satisfactòria.
El dolor és una realitat present a la que tard o d´hora ens hi hem d´enfrontar tot provocant el rebuig. Ens aquest sentit el mal ens interpel.la i ens obliga als creients a mirar a Déu, preguntant-nos per què jo?. Als no-creients els confirma el seu ateisme en tant que si hi ha Déu i Déu és bo no hi podria haver-hi mal, ell no ho podria permetre.
El Dr.Viñas també va criticar una teologia que plantegi un discurs que afirmi que no és bo disfrutar massa en aquest món, que considera que és dolent ser molt feliç en aquest món perquè això podria voler dir que ha hem tingut el premi en aquesta vida. Pel conferenciant aquesta és una teologia dolenta, basada en estructures de poder que fa esclaus.

El Dr.Viñas, en canvi, proposà l´Evangeli com una teologia de la salut en tots els seus aspectes personals, un Evangeli entès com a bona noticia que anuncia un regne i que ens indica un camí per aconseguir-lo, una visió que implica donar un sentit trascendent a la vida, orientant-la a la felicitat i no sols a la simple preocupació per la felicitat del dia a dia. En aquest sentit qualsevol dolor, patiment o mal sempre serà entès com a parcial, no ens enfonsarem, serem feliços tot i tenir maldecaps.

Així, el Crist no ha de ser una càrrega més que les insuficiències i les limitacions humanes. Per acceptar la mort no cal la fe. El patiment no cal negar-lo, hem d´aprendre a viure amb ell, tot i rebutjar-lo. En aquest sentit no tot mal és dolent, sinó si el suprem pot servir per sentir-ne millor, li hem de trobar un sentit al dolor inevitable i lluitar contra l´evitable. Sols es pot patir amb sentit si es pateix per alguna cosa.
El Dr. Viñas proposa que no hem de buscar el perquè del sofriment sinó el per a que. El model de salut que proposa Jesús, segons el conferenciant, en l´Evangeli és integral,és radical en tant que va a l´arrel del mal, una salut alliberadora que potencia la nostra llibertat, una salut reconciliadora que ens ajuda a retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, una salut oferta als pobres i febles, potenciadora d´un missatge, no esclavitzadora i oberta a la salvació en tant que no la mort no és entesa com un absurd sinó com un traspàs.

Per a finalitzar la conferència, el Dr. Viñas va indicar els tres punts que, segons el seu punt de vista, implica una actitud sana davant el sofriment. Aquests tres punts són:
1. Eliminar el sofriment inútil
2. Patir per lluitar contra el sofriment.
3. Assumir el sofriment inevitable.