dijous, 25 de febrer del 2010

Luter (i 5)

Molts analistes afirmen que Luter fou molt innocent al no adonar-se de la realitat ni de les conseqüències de les seves crítiques que tene la seva plasmació en les tesis, sobre tot quan mostra el convenciment que si el papa conegués els excessos dels predicadors d´indulgències preferiria vendre la basílica de Sant Pere o reduir-la a cendres abans que construir-la amb la pell i ossos de les seves ovelles.
Les 95 tesis luteranes, encara que tenien elements explosius, tardaren més de dos mesos en explotar, en part pel desig de Luter de no divulgar-les, i potser també perquè en elles es procurava dissimular l´aspecte revolucionari, respectant, almenys, de paraula l´autoritat del papa. Això no vol dir que els primers que varen llegir les tesis no s´escandalitzessin i es posessin en moviment per a corregir al seu autor. Ràpidament l´opinió pública es dividí en dues bandes.
L´extensió del luteranisme va donar lloc a les anomenades “guerres de religió” que enfrontaren a catòlics-romans i protestants a Europa al llarg dels segles XVI i XVII, si bé les diferències religioses foren el pretext per a canalitzar lluites de poder en les que es barrejaven interessos polítics, econòmics i estratègics. Alguns inclús (com Max Weber) han afirmat que l´aparició del protestantisme és el responsable primer de la mentalitat capitalista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada