8. CURES PALIATIVES
Les cures paliatives neixen com a una eina útil per tal d´aconseguir que el final de la vida dels malalts obtingui el màxim benestar possible i que els familiars i propers puguin rebre el recolzament que necessiten. Quan una persona no té possibilitats de curar-se s´ha de cuidar-la, facilitar-li les mediacions necessàries perquè el seu últim episodi es revesteixi de les condicions més humanes i humanitzants possibles. El curar, per tant, es converteix en l´objectiu primordial de les cures paliatives. Ara bé les cures paliatives van dirigides tant al malalt terminal com a les seves families. La Sociedad Española de Cuidados Paliativos defineix la situació d´enfermetat terminal quan:
a).Hi ha la presència d´una enfermetat greu, progressiva i incurable.
b).Falta de possibilitats raonables de resposta al tractament específic.
c).Presència de nombrosos problemes o simptomes intensos,múltiples, multifactorials i canviants.
d).Gran impacte emocional en facient, familia i equip terapèutic, molt relacionat amb la presència explícita o no, de la mort.
e).Pronòstic de vida inferior a sis mesos.
Ara bé, què s´entén per cures paliatives? El Ministeri de Sanitat i Consum en el seu Pla Nacional de Cures Paliatives (2001) ssumeix la definició del Subcomitè Europeu de Cures Paliatives (1991) que els presenta com l´assistència total, activa i continuada dels pacients i les seves famílies per un equip multiprofessional quan l´espectativa mèdica no és la curació. El fi fonamental és donar qualitat de vida al pacient i a la seva familia sense intentar allargar la supervivència. Ha de cobrir les necessitats físiques, psicològiques, espirituals i socials del pacient i els seus familiars. Si és necessari, el recolzament ha d´incloure el procés de dol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada