divendres, 19 de febrer del 2010

Luter (1)

COMENTARI DE TEXT. Les 95 tesis de luter

Per entendre el text és necessari fer una brevíssima presentació de la figura de Luter (1483-1546), monjo agustí des de 1505 contrariant la voluntat dels seus pares i doctorant-se en teologia l´any 1512. Essent ja professor es dedicà a criticar la situació en la que segons ell es trobava l´esglèsia catòlica-romana criticant la frivolitat en la que vivia el clergat (especialment les altes jerarquies). Les crítiques de Luter reflexaven un clima bastant extès de descontent ja expressat des de la Baixa Edat Mitja per altres individus que es poden considerar predecessors del luteranisme, com l´anglès John Wycliff (en el segle XIV) o el bohemi Jan Hus (en el segle XV).
Les protestes de Luter pujaren de to fins que el 31 d´octubre de 1517, arrel d´una campanya de venda de bules eclesiàstiques per a reparar la Basílica de Sant Pere, en un impuls de protesta decidí redactar el que ara es coneix com les seves 95 tesis. Entre 1518 i 1519 l´esglèsia de Roma va fer comparèixer varies vegades a Luter per a que es retractés de les seves idees; però en cada controvèrsia Luter acabà revelant-se i rebutjant l´autoritat del papa, dels Concilis i dels Pares de l´Esglèsia, remetent-se en el seu lloc a la Bíblia i a l´ús del lliure examen.
Serà l´any 1520 quan farà la seva ruptura amb l´esglèsia de Roma quan desenvolupa la seva teoria i finalment el papa l´excomulga tot i que les seves idees varen trobar ressò entre el poble alemany i també entre alguns prínceps desitjosos d´afirmar la seva independència enfront el papa d´Itàlia i enfront l´emperador, per el que Luter no tardà en rebre recolzaments que el convertiren en dirigent d´un moviment protestant conegut com la Reforma. Un cop deslligat de l´obediència a Roma, Luter va empendre la reforma dels sectors eclesiàstics conformant l´esglèsia protestant i que té com a tesi principal la justificació per la sola fe.
Luter defensà la doctrina del sacerdoci universal de tots els creients, que implicava una relació personal directa de l´individu amb Déu sense cap institució fent de mediador entre Déu i els homes.Així, la interpretació de les Sagrades Escriptures no era exclusiva del clergat, sinó que també qualsevol creient podia llegir i examinar lliurement la Bíblia fet que implicà la traducció de la Bíblia a tots els idiomes. També negà l´existència del purgatori o l´obligació del celibat. Dels sacraments catòlics-romans sols considerà sacraments els bautisme i el Sant Sopar, rebutjant la confirmació, confesió, matrimoni, extremunció i la de l´ordre sacerdotal.
També fou trascendental el seu rebuig a l´autoritat central de l´esglèsia i la seva declaració d´independència de les esglèsies nacionals així com la seva insistència en l´obediència al poder civil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada