educació consciència moral (1)

ELPAPER DE LA CONSCIÈNCIA EN EL JUDICI MORAL


L´autor parteix de la definició que el Catecisme de l´Esglèsia Catòlics concreta com el judici de la raó per el que la persona humana reconeix la qualitat moral d´un acte concret que pensa fer, està fent o ha fet, o segons l´encíclica Veritas Splendor com l´acte de la intel.ligència de la persona, que ha d´aplicar el coneixement universal del be en una determinada situación i expressar així un judici sobre la conducta recta que cal elegir aquí i ara.
En aquest sentit la consciencia representa la regla próxima de les accions i per tant es converteix en obligatori seguir els seus dictats, encara que estigués equivocada, també presuposa un fet comú en tots els éssers humans en buscar el bé i realitzar-lo, així com la capacitat de discerniment moral i el necessari exercici de la prudència.
Ara bé, tot això no impedeix l´error de la consciencia, fet que ha comportat la necessitat de reflexionar sobre aquest fet, especialmente en l´àmbit de la teología. Fruit d´aquesta reflexió s´han fet una sèrie de classificacions, entre elles la de consciencia habitual i actual, o entre consciencia recta i defectuosa.
Per consciencia habitual s´entén com la potencia psicológica de la que procedeixen els judicis morals concrets i articular i jerarquització dels valors ètics que configura la moral de la persona. Aquesta consciencia habitual es divideix en recta (quan el seu judici coincideix amb els valors morals fonamentals i dirigeix efectivament l´acció en aquest sentit, essent així il.luminada per la veritat mateixa de l´ésser humà.) i defectuosa (quan hi ha una inadecuació als valors objectius ja sigui perquè la consciencia tendeix a minimitzar les exigències morals, ja sigui perquè viu en una por i inseguretat contínua.
Per un altre costat trobem la consciencia actual que seria aquell judici pràctic que determina en una situación concreta l´acció que s´ha de realitzar o evitar fruit d´un discerniment sobre el que és preferible tenint en compte els bens i els valors.
Altres divisions de la consciencia fan referencia a la naturalesa de l´acte responsable trobem la distinció entre consciencia antecedent (quan el judici valoratiu precedeix l´acte) i consegüent (que consisteix en un judici posterior a l´acte). En aquest sentit la consciencia seria com una assumpció del jo ideal i un retorn réflex al jo ideal.
Una altra classificació fa referencia a la seva conformitat amb el valor objectiu, parlant així de consciencia recta i consciencia falsa, (segons faci referencia a la rectitut de la consciencia segons segueixi la veritat del bé moral, que, percebuda per la raó, constitueix la dignitat de la persona.
La última classificació que Flecha realitza fa referencia a la certeza subjectiva del que jutja i actua, diferenciant així entre consciencia certa (quan la consciencia jutja que un acte s´ha de fer perquè és bo o s´ha d´evitar per ser dolent); dubtosa (quan la consciencia queda en suspens, sense atrevir-se a pronunciar un judici ferm sobre el valor moral d´un acte o omissió) i probable (quan el judici que formula no exclou el temor a equivocar-se, ja que l´opinió contrària també té una aceptable plausibilitat).
Flecha també destaca que tot i que l´eticitat de l´home té les seves arrels en la decisió personal i inviolable de la propia consciencia, no es pot obviar, especialmente a partir de les aportacions de S. Freud i el psicoanàlisi, la importancia de les pressions, ordres, prohibicions i suggerències que el subjecte rep a llarg de la seva vida, afegint, així, un aspecto social a la consciencia. Aquest aspecto social comporta l´anàlisi del pluralisme ètic que en cap cas ens ha de portar a un relativisme indiferentista sinó a un diàleg serè i multidisciplinar.