Cures Paliatives (29)

i). Reflexions per a una ètica de les cures paliatives:

En aquest apartat em referiré a algunes reflexions de filòsofs contemporanis clàssics que per la seva aportació al camp de l´ètica, són font d´inspiració per a una filosofia de les cures paliatives.

a).Wittgenstein: De la filosofia de Wittgenstein m´interessa la seva teoria sobre el joc del llenguatge. Aquesta teoria (que no en parlaré en aquestes pàgines) és important perquè posa de manifest com hi ha experiències de la nostra vida que no es poden expressar amb un llenguatge científico-tècnic, és a dir, que aquest llenguatge és estèril per a comunicar certes experiències fet que comporta la necessitat d´explorar altres llenguatges, construir obres poètiques, on el símbol i el silenci ocupen un lloc central. És evident que els fets més trascendents de la nostra vida no es poden expressar amb paraules i que és precís expressar-los des d´altres coordenades.

b). Ricoeur: En aquestes línies vull posar l´èmfasi en la concepció de la identitat personal per aquest autor. Segons Ricoeur la identitat de la persona no es constitueix com quelcom donat d´entrada sinó que és una realitat que es construeix narrativament al llarg d´un procés. En aquesta construcció l´altre té un valor fonamental.
La persona del malalt també té una idetitat narrativa. La relació entre professional i pacient ha de contemplar aquest principi doncs sols és possible assistir i atendre adecuadament a un ésser humà des de les seves categories biogràfiques. Per a comprendre com un ésser humà s´acosta a la seva pròpia mort, per a entendre com elabora el seu comiat i com il.lustra simbòlicament aquest fet és precís conèixer la seva identitat narrativa. Fora d´aquest marc, l´assistència es converteix en quelcom purament tècnic i artificial.

c). Lévinas: La filosofia de Lévinas constitueix un molt bon material per a articular una ètica de les cures paliatives. Els seus lúcids anàlisis fenomenològics entorn al concepte de vulnerabilitat, de rostre, de nuesa i de caricia resulten molt il.lumindors per aprofundir en l´experiència de l´acompanyament del malalt. En aquest sentit, la seva especial preocupació per l´ètica i el seu humanisme de l´altre ésser humà resulten fonamentals per tal d´elaborar una ètica de la responsabilitat entesa com el deure bàsic enfront a les necessitats de l´altre. Des de la perspectiva levinassiana, l´altre constitueix el centre de l´ètica i la humanitat es manifesta precisament en la atenció i la protecció de l´altre vulnerable.