La globalització (4)

2). En la sessió 3 vàrem tractar sobre la globalització i la manca de cohesió social. En el text de referència (E. Fontela) planteja un contracte social mundial. Comentar les similituds d´aquesta proposta amb les que s´extrauen de l´encíclica.

Abans d´entrar directament en la resposta a aquesta pregunta, crec que és fonamental senyalar que tots dos textos parteixen del fet objectiu de l´augment de les desigualtats econòmiques, així com situacions il.legals que es donen en el model liberal-capitalista, que va més enllà de la pobresa econòmica sinó també una disminució del desenvolupament cultural, sanitari, educacional, etc…, provocant greus distorsions que sols es resoldran si es produeixen canvis profunds en el model polític-econòmic i social a la mesura humana.
En aquest sentit tots dos textos afirmen la necessitat que el desenvolupament ha de ser integral, és a dir, ha d´incloure l´aspecte de les necessitats bàsiques però també cultural, polític i ecològic.
A més a més de la lectura atenta dels dos textos podríem treure la conclusió que és fonamental reexaminar la forma de govern de les democràcies liberals donant més entrada a la societat civil a través de les ONGs com dels ciutadans en general i que garantitzin la igualtat d´oportunitats i la igualtat de situacions i no sols en l´àmbit de les lleis del mercat, en tant que l´economia i la tecnologia han demostat ser impotents per a resoldre tots els problemes socials actuals, i també que a l´Estat-nació no se li pot deixar l´acció solidària, la justicia i la cohesió social i que és necessari que els ciutadans assumeixin les seves responsabilitats no sols en el seu àmbit familiar.
Un altre àmbit en el que tots dos textos coincideixen és en la proposta d´un nou govern mundial fonamentat en la solidaritat i la confiança entre tots els ciutadans i que s´ha d´acabar concretant en una nova forma de govern mundial amb poder executiu i amb la confiança de la ciutadania que és la que dóna l´autoritat moral.
Indicar també que tots dos textos no pretenen esser una recepta tècnica-econòmica per a resoldre els problemes que afloren a la població mundial sinó els grans principis que haurien de regular l´acció humana a nivell polític-econòmic i social-cultural, tot això acompanyat d´un cert plantejament utòpic, tot i que no podem oblidar que algunes de les grans utopies del passat son realitat avui i no hi pot haver res que ens hagi d´evitar de pensar que alguns d´aquests plantejaments no es podem realitzar en un periode de temps raonable. Són les grans utopies les que han mogut i transformat el món, i els il.luminats del passat són els herois del present.
A més a més tant els dos textos analitzats com una cada vegada més gran població estan posant de manifest com les actuals estructures polítiques i econòmiques són ineficients per a resoldre els reptes del segle XXI i de l´era de la globalització i cada cop més també l´era de l´exclusió.
Dels dos textos també en voldria destacar el seu esperit de consens i de diàleg. Un diàleg sincer, fraternal que superi les claus nacionals i també les claus de classes socials i que col.loqui en el seu centre a l´ésser humà com a ésser humà sense més adjectius. Evidentment aquest plantejament implica una pèrdua de poder per part d´alguns acompanyada d´un esperit de solidaritat i de comunitat universal sense que això impliqui, evidentment, una única cultura mundial, una única ideologia, una única llengua i pàtria. Sinó un món plural, plurinacional però on l´ésser humà i la cultura humana (així com també la natura) no estigui abandonat a la seva sort i a les lleis del mercat