Luter (2)

Però per entendre el text, és a dir les 95 tesis de Luter, s´ha de tenir en compte també la situació històrica de l´any 1517 a Alemanya.. En aquest sentit indicar que l´esglèsia catòlica dominava políticament la majoria de països europeus, arrivant inclús a posar i deposar reis. Aquests països europeus estaven formats per petits territoris anomenats feus, que mantenien certa independència entre sí fet que implica que el poder de l´emperador estigués limitat. L´emperador Carles V governava sobre Espanya, Alemanya i altres països europeus formant el que es coneix amb el nom de Sacre Imperi Romà.
També s´ha de destacar que l´esglèsia catòlica recollia diners a manera d´impostos. Els càrrecs administratius dins de l´esglèsia eren molt codiciats ja que eren molt lucratius i que comportava que Papes i prelats vivien de forma libertina i folgada.
Entre una de les doctrines predicades i acceptades per l´esglèsia catòlica estava la del purgatori. S´ensenyava que el cristià necessitava donar-li a Déu una satisfacció pels pecats per a que Déu pugués perdonar-los. D´aquesta manera el cristià havia de confesar els seus pecats i fer un sacrifici que satisfés a Déu. Després s´arrivà a la conclusió que si un cristià no safisfà els seus pecats en vida ho hauria de fer després de mort, abans d´entrar al cel. D´aquí la idea del purgatori que es convertí en un negoci lucratiu ja que es podien pagar mises en benefici a algun parent difunt per a disminuir-li el temps que hauria de passar en el purgatori que era un lloc de torment semblant a l´infern però amb una estància temporal. Per alguna raó es començaren a vendre indulgències. Aquestes eren documents de perdó a través del que es podia obtenir el benefici de les mises o la veneració de les reliquies. És a dir, es podia disminuir el temps en el purgatori. Les indulgències es començaren a ampliar fins que sortiren les indulgències plenàries. Aquelles que perdonaven tots els pecats sense necessitat de confessió.
En aquest moment sorgeixen les 95 tesis sobre el valor de les indulgències a la ciutat de Wittenberg, Alemanya escrites per un professor de la Universitat. Martin Luter que també era monjo agustí. En aquest sentit, doncs, l´arrel del problema no va estar en Luter sinó en les pràctiques econòmiques de certes jeràrquies i, especialment, les del arquebisbe de Mgdeburg (Albert de Manderburg), un dels llocs més buscats ja no sols per les rendes inherents sinó perquè també permetia participar en l´elecció de l´emperador.
Sobre les 95 tesis luteranes indicar a nivell introductori que, en realitat, no foren 95 ja que en el manuscrit autògraf no estaven numerades, ni eren tesis perquè no tenien formulació pròpia de tesis acadèmiques. A més les 82-89, 92 i 93 són simples interrogacions retòriques. A més també indicar que, en contra del que alguns afirmen, molts autors neguen que les tesis luteranes fossin clavades a les portes de la Schlosskirche de Wittenberg, ni presenten el caràcter revolucionari que a vegades pot semblar sinó que el que Luter pretenia era obrir un debat entre els teòlegs i intel.lectuals de l´Alemanya de l´època i per tractar dels problemes sobre el funcionament de l´esglèsia de Roma així com evitar els abusos i les males pràctiques.
A nivell formal indicar que el document mostra molt poc ordre i estructuració ideològica. Les idees apareixen soptadament, plenes de passió i cercant aparentment l´humilitat. Més que tesis o proposicions d´un torneig escolàstic, semblen frases arrancades d´un sermò, d´un discurs polèmic, d´un miting ple de repeticions, sense mètode científic, sense claredat ni precisió.