luter (3)

Entrant ja en el contingut de les tesis, cal advertir que el teòleg de Wittenberg no tenia concepte clar i precís de les indulgències, com ho confesa ell mateix en una carta a C. Scheuri. La doctrina luterana sobre les indulgències es presenta confusa, insegura, contradictòria i propera a l´heterodòxia perquè en la ment de Luter ha sorgit un concepte nou de la justificació per la fe i de la penitència cristiana, concepte que sembla incompatible amb les idees teològiques tradicionals que Luter havia apres. Amb tot, moltes de les seves 95 tesis són perfectament ortodoxes o admeten un sentit rectament catòlic, i eren defensades pels millors teòlegs del seu temps com, per exemple, les tesis 1,2,3,7,23,36,30 i 41.
Hi ha altres tesis que són ambigües, o equívoques, o que parteixen d´un supòsit fals, i que no poden admetre´s sinó amb moltes distincions; les hi ha també senzillament errònies, i algunes resulten sorprenents, sarcàstiques i paradoxals, que ens fan dubtar de la serietat de l´autor (18,29,82).
Altres tesis poden ser declarades vertaderes o falses segons s´entengui la indulgència aïlladament, com la simple adquisició material de la bula (així sembla entendre-la Luter), o en unió amb l´arrepentiment i la confessió dels pecats (com sempre es predicava). Més d´una vegada acusa als predicadors d´indulgències falses, que aquells estaven molt lluny de defendre. Una cosa bona està en el fons de quasi totes aquestes tesis, i és el continu insistir en la corrupció interior més que en l´obra purament externa; sols que l´extremositat del seu temperament el fa incòrrer en exageracions, especialment a les orelles d´una persona catòlica.
Entre les tesis que més escandalitzaren estan les que neguen la realitat del tresor espiritual de l´esglèsia, format pels mèrits de Crist i les satisfaccions dels sants, o desvirtuen la seva naturalesa; rebutgen la potestat del Papa per administrar degudament aquest tresor i perverteixen el concepte catòlic d´indulgència, limitant-lo a la remisió de les penes canòniques imposades per l´església (5,20,21,25,56,58,62).
No podien faltar, ni tant sols en una disputa acadèmica com volia ser aquesta, algunes concessions a l´elocuència demagògica de to rotund i exclamatiu (32,65,66,72,82,86).
Per a concloure assumeix un to espiritual i quasi místic, que aflora sovint en els escrits del reformador com una de les seves majors forces d´atractiu, però que no sembla el més apropiat en les tesis d´una disputa escolàstica (92,93,94 i 95).
També cal dir que en la doctrina es mostra moderat i incert. Així en la tesi 38 confesa que no s´ha de menysprear la concessió papal perquè és signe del perdó diví. En altres tesis (42,50,51,53,55,70,91) procura cautament excusar al papa, salvar les seves intencions i presentar als predicadors d´indulgència com a contraris en els seus ensenyaments a la ment i la voluntat de Lleó X. És evident,però, que per a Luter les injdulgències sols tenen valor per a alliberar de les penes que l´esglesia ha imposat a través del papa o sacerdots. Aquestes penes, a més a més, sols s´apliquen als vius ja que els morts ja són lliures de les lleis de l´esglèsia.