Cures Paliatives /i 30)

d). V. Frankl: Tot ésser humà, considera Frankl, desitja aclarir la qüestió del sentit i aquesta qüestió no és gens artificial en la seva existència. La seva salut integral, no únicament física, sinó també mental està íntimament relacionada amb la percepció del sentit. Una vida viscuda amb sentit és una vida sana.
L´elaboració de sentit no és quelcom estrictament individual, sinó fonamentalment dialògic. Això significa que el terapeuta està especialment obligat a introduir aquesta qüestió doncs és clau per al procés de morir en pau. Si l´ésser humà no atribueix cap sentit a la seva vida, la maldiu, encara que externament li vagin bé les coses, i a vegades es desfà d´ella.

e). Mounier: El seu anàlisi de la comunicació com a acte fundant i constitutiu de la persona i la seva insistència en la comunitat com espai adecuat per a la construcció de l´ésser humà resulten dades fonamentals en una filosofia de les cures paliatives. Sols és possible cuidar d´un malalt des del domini de la comunicació humana i això significa que és precís pensar-la a fons i investigar els múltiples obstacles per al desenvolupament d´aquesta comunicació. Per un altre costat, l´ésser humà, des de la perspectiva personalista de Mounier és un ésser en comunitat.
Això significa que el desarrelament respecte a la comunitat constitueix una greu mutilació de la persona. Precisament per això és necessari que en el procés d´assistència l´ésser humà arreli en la comunitat, se senti protegit, reconegut en tant que ésser únic i singular. Enfront al procés d´homogeneïtzacií i d´anivellament, és necessari reivindicar l´individu únic i singular i això sols és possible en el marc d´una comunitat que l´ajudi a ser com ell és, és a dir, que respecta en el marc de les diferències la seva particular singularitat, no sols ontològica, sinó ètica, política, estètica i religiosa.