cures paliatives (26)

Les cures paliatives han anat conformant la seva estructura i dinàmica a partir de l´experiència i de la reflexió. Els seus eixos que conformen la seva identitat i funcionament són:

a).Atenció individualitzada i integral.

Cada procés de patiment i mort és diferent a la resta i per aquest motiu hem de buscar sempre la personalització de les cures, no hem de donar res per suposat sinó explorar la idiosincràsia de cada persona, la seva percepció subjectiva del que està succeïnt. No hi ha dos malalts iguals,no es pot generalitzar.
Les cures paliatives també inclouen aspectes físics, socials, espirituals i –especialment- psicològics. No hem d´oblidar que el final de la vida ens situa davant qüestions com el sentit de la vida, el repàs biogràfic, la trajectòria personal, la presència o absència de vincles significatius en el terreny afectiu-familiar, el conflictes i el pes de la seva no resolució, etc…Si tot això no és viscut satisfactòriament el nivell de patiment pot ser molt intens. Obviar aquest tipus de realitats suposa reconèixer sols una part de la condició humana i, per tant, des-humanitzar la relació amb la persona al final de la vida.

b).Recolzament psicològic i comunicació.

En un altre moment del present treball ja s´ha indicat la importància del paper de la comunicació en aquesta situació. Ara bé, tant el recolzament psicològic com la comunicació amb el pacient o familiars s´ha de produir tenint present l´evolució de la relació del malalt amb la malaltia i amb la proximitat de la mort. Aquesta relació sol passar per 5 grans etapes.

-Negació: Consisteix en la no-acceptació de la malaltia ni cognitivament ni emocionalment.

-Rabia: Irritació, agressivitat molt sovint amb el seu entorn més inmediat. El pacient està enfadat per la situació. Pensa que no és justa la situació.

-Pacte: Sol ser una fase breu, en la que el pacient per la seva necessitat de mirar al futur, “negocia” internament amb una instància superior comprometen-se a determinats canvis en la seva vida, reformula promeses, etc…És una manera d´intentar sobrepassar la cruesa i l´amenaça del moment present, redimensionant-lo.

-Depresió o tristesa reactiva: La tristesa normal que acompanya al reconeixement de la situació pot arribar a ser psicopatològica però no necessàriament.

-Acceptació: Acceptació lúcida i conscient de la realitat de la mort. És el fer-se càrrec de la situació fet molt diferent de la simple resignació.

El fet que la mort sigui un procés natural no significa que sigui desitjada. Els transtorns emocionals són molt importants tant per als pacients com pels seus familiars. Per això el recolzament psicològic i l´establiment de nivells adequats de comunicació terapèutic són imprescindibles. Limitar el recolzament únicament a casos psicopatològics suposa un desconeixement de la repercusió de les alteracions emocionals inherents al procés de morir, tant de les adaptatives com de les desaptatives i ens fa perdre la perspectiva d´un gran repte de les cures terapèutiques: la prevenció d´aquella part del patiment que pugui ser evitable.