Pel que respecte a la formació de la consciencia que el mateix Catecisme considera indispensable, Flecha segueix la classificació de L. Kohlberg dels tres nivells de la consciencia.
a)- Nivell preconvencional: Fonamentada en l´interès propi. Obeeixen per tal d´evitar un càstig o per obtener un determinat premi. Així educar la consciencia suposa anar abonant aquesta etapa en la que el mal i el bé es col.loquen en el camp.
b)- Nivel convencional: Amb l´adolescència la moralitat evoluciona cap a un nivell més convencional que es basa en el respecte a les lleis i regles socials pel simple fet de tractar-se de lleis i regles. Al ser capaços de veure les coes des de la perspectiva de la resta, els adolescents poden estar d´acord amb accions que conten amb l´aprovació social o que ajuden a mantenir l´ordre social.
c)- Nivell postconvencional: Aquells que desenvolupen el raonament abstracte del pensament de les operacions formals aconsegueixen aquest tercer nivell. La moralitat postconvencional afirma els drets comunment acceptats o es regeix per el que un considera els principis ètics bàsics, vàlids i aplicables.
Ara bé, el judici moral no surt del no-res sinó que és fruit o conseqüència d´altres hàbits intel.lectuals. Aquests hàbits són:
-La síndèresis: És l´hàbit dels primers principis en l´ordre pràctic: principis morals coneguts per sí mateixos.
-La consciencia moral: Hàbit de l´enteniment especulatiu sobre els principis universals de l´obrar humà.
-La casuística, o conjunt i esquema de judicis especulatius singulars i concrets.
-La consciencia actual.
-La Prudència o judici previ implicat en l´acció.
Tot plegat mostra com Flecha avantposa els procesos discursius que els estrictament intel.lectuals, tant presents en els nostres diez. Els factors que expliquen aquest fet són:
-Afany per la certeza: Es considera la consciencia com un mitjà per a la recerca de la certeza moral en l´esforç per disipar tota classe de dubtes operatius
-La recerca de les idees clares: Es vol fer de la consciencia una facultat dedicada a la clarificació de la vida moral personal.
-Recerca de la singularitat i la subjectivitat: L´home europeu implanta la seva propia individualitat com a criteri de moralitat i com una espècie d´instint d´aplicació dels principis morals.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada