nova evangelització (9)

Per a realitzar aquesta tasca veurem com tots autors, a més de la necessitat d´un retorn a Jesús i l´adaptació a la nova realitat, destaquen la necessitat que l´Església entri amb diàleg amb el món i que ja es troba en l´arrel mateixa de l´Evangeli com posa de manifest Gongález Dorado. Aquest diàleg, segons aquest autor, s´ha de fonamentar en la concepció de la dignitat i la igualtat de tot ésser humà per sobre de qualsevol diferència que la societat imposi, en tant que tots tenim necessitat de la veritat i que ens ha de portar a la col.laboració entre tots els humans, l´alliberament dels oprimits, la promoció del bé i del triomf de l´amor fraternal entre tots els éssers humans i que superi les dificultats evidents que el diàleg planteja i necessita. González Dorado afirma que aquest diàleg no és solament entre els cristians sinó també amb Déu i amb la humanitat sencera i per a portar a terme aquest objectiu cal que la mateixa Església s´autoevangelitzi, i en aquesta tasca tots poden portar el seu gra de sorra, des dels no creients, als altres cristians no catòlics, passant per aquells que s´han anat allunyat de l´Església o els mateixos pobres i oprimits. Però un diàleg, respectant la pluralitat de carismes que té l´Església així com la seva originalitat i aportació al conjunt, per tal de veure que estem fet malament, com realment vivim i celebrem la nostra fe (quin significat i com vivim la mateixa Eucaristia), fins a quin punt som coherents entre el que afimem (la nostra fe) i la nostra conducta, la nostra manera de viure la vida. Per González Dorado aquesta autoevangelització ha de comportar també una conversió que implica una recuperació de la centralitat de l´experiència religiosa vital i cristiana dels seus membres i de les seves comunitats, l´Església ha de ser un lloc d´encontre amb Déu, un lloc on principalment es viu la fe i no tant un lloc on es parla de Déu. L´Església ha de ser una escola d´oració i de celebració on s´apren a adorar a Déu amb esperit i amb veritat i que retrobi la seva essència més profunda, la seva missió evangelitzadora que amb la nova situació social i històrica s´ha de fer a tot arreu, aquí i ara, a la feina, al carrer, a les entitats, etc... Aquesta Nova Evangelització té per González Dorado la missió de portar la pau als homes i als pobles per tal que puguin conviure amb amor i superant concepcions segons les quals les religions són font de conflictes, guerres i desencontres, així com portar la història a la seva plenitud. En aquest sentit s´ha d´entendre les paraules de González Dorado quan afirma que l´Església ha de conviure amb (la) pobresa, ha de conviure amb els pobres ja que és aquesta repugnant realitat la principal amenaça de la pau i l´amor entre els homes i els pobles, i l´Església té, com he indicat, la promoció i l´optenció de la pau entre els seus objectius principals, ajudant així els processos d´alliberament i progrés de la humanitat, la promoció de noves comunitats cristianes, el testimoni compromès dels cristians i comunitats ja existents, l´anunci explícit del missatge de Jesús i l´evangelització de la cultura i de les cultures. Un altre aspecte en el que posa l´èmfasi González Dorado és la necessitat d´una Església neta i rejovenida que reconegui des del més profund del seu cor els errors del passat i implicada en la defensa dels valors positius de la nostra cultura occidental, implicada a compartir amb els pobres i les víctimes de la nostra societat un autèntic compromís d´alliberament perseguint, per tant, una pau vertadera i integral i centrant-se menys en les qüestions organitzatives. No podem oblidar que per a aquest autor l´Església ens ha d´ajudar a tenir una autèntica experiència religiosa, a l´autèntic encontre amb Déu i menys en el compliment dels seus fidels.