Nova evangelització (14)

CONCLUSIÓ Si ser conscient d´un problema és el primer pas per a poder-lo solucionar, l´aportació d´aquests dos llibres i, sobre tot, l´existència en l´actualitat ja de molts documents escrits fonamentalment durant la segona meitat del segle XX al respecte mostren fins a quin punt l´Església és conscient del problema i la necessitat de posar-se a treballar per a intentar-ho solucionar. L´Església és conscient d´un alt nivell d´indiferentisme religiós en el món occidental, de la situació d´increença generalitzada i la pèrdua de referents cristians i el que encara és més greu, la pèrdua del coneixement d´aquests referents fet que comporta no solament la pèrdua de consciència dels valors cristians sinó, molt sovint, la pèrdua de valors en general (i amb ella la pèrdua de la nostra pròpia consciència, de la nostra pròpia identitat no sols com cristians sinó com ésser humans en general) més enllà dels lligats a l´indivudualisme, l´egocentrisme, l´hedonisme mal entès, l´immediatisme i la recerca del diner com a valor suprem. Cada cop són més nombrosos, també, els membres i sectors de l´Església que s´adonen que en aquest allunyament l´Església també hi té una certa responsabilitat. Una responsabilitat que es concreta primordialment en tres elements clau, els errors del passat, la manca d´actualització en la forma i el fons del missatge anunciat als homes del nostre temps i, lligada a aquesta última apreciació, a l´allunyament de l´Església (evidentment no tota però sí d´una part significativa) dels problemes, les preocupacions, les inquietuds i els reptes quotidians dels homes i dones del nostre temps. Cal ser conscient que l´Església no és la única responsable d´aquesta situació d´increença i d´allunyament, que són molts els factors que hi tenen una influència directa, i que més enllà de l´anomenada “jerarquia” són molts els cristians que no hem fet el que calia per tal d´invertir la situació. Davant aquesta situació cal una reacció, una renovació en la forma de transmissió del missatge i una revisió sobre els eixos centrals d´aquest missatge. Evidentment no estic plantejant un canvi en els dogmes ni els valors i veritats fonamentals que el cristianisme planteja però sí que caldria analitzar si els punts en que avui en dia es focalitza el missatge concorda amb els punts centrals de les preocupacions de l´home i la dona actual, fins a quin punt l´Església avui en dia es capaç de connectar amb la realitat humana del nostre temps. En aquesta revisió em sembla fonamental l´aportació que Xavier Morlans fa en el seu llibre. Cal atendre a les noves tecnologies i tècniques comunicatives, cal ser conscient que la nova realitat social i ser conscient que cal tornar a transmetre el Primer Anunci a bona part de la nostra gent i dels que ens rodegen, i que cal fer-ho d´una manera nova, amb una aproximació nova i amb la confiança de sempre però eliminant tot allò que pugui semblar, per poc que sigui, imposició i sí, en canvi, a través de l´obertura i el diàleg sincer i sense prejudicis amb tota la societat. Una altra consideració del llibre de Xavier Morlans que em sembla molt interessant és aquesta necessitat de la superació de prejudicis que acabo de mencionar. L´Església és molt rica en carismes (tots ells aporten coses importants, riquesa de matisos, capacitat de connectar amb la realitat humana, valors, etc...) però el que cal evitar són els prejudicis (especialment els que fan referència als canvis culturals i tecnològics) i que poden comportar bloquejos psicològics força negatius perquè comporten un immobilisme a tots nivells davant un món que sí que està en continus canvis. Si volem respondre a les inquietuds de l´ésser humà actual hem d´assumir els canvis que l´afecten i en els que es troba insertat. Assumir les possibilitats que avui en dia ens donen els recursos informàtics, atendre les possibilitats dels mitjans de comunicació (i a les regles del joc del seu ús), atendre les noves manifestacions i tendències artístiques i culturals, entendre el nou llenguatge comunicatiu, no deixar de banda les possibilitats de les tècniques publicitàries, tenir clar el llenguatge que cal utilitzar atenent al públic que tenim al davant (no podem utilitzar el mateix llenguatge sigui quin sigui el nostre interlocutor) ja sigui per la seva pluralitat generacional sinó també en funció del seu coneixement del llenguatge i el missatge cristià.