divendres, 22 de juny del 2012

Nova evangelització (11)

Per a portar a terme aquesta tasca Xavier Morlans planteja una pauta del Primer Anunci seguint l´ordre següent: iniciant per l´explicitació d´experiències positives i negatives, la recuperació de la memòria històrica cristiana, explicitar la racionalitat de l´acte de fe, explicitar el que Jesús ha fet per tot i pel destinatari concret a qui es dirigeix el missatge, la invitació a l´acceptació personal de Jesús com a Salvador i, finalment, una oferta de l´itinerari de reiniciació cristiana d´adults, tots ells explicats amb un cert detall al llarg del capítol 6 del llibre. Evidentment aquesta pauta ha de tenir com un dels seus trets fonamentals la flexibilitat i l´adaptabilitat en funció de la persona o persones a les que vagi dirigit el Primer Anunci, i a les seves característiques i circunstàncies pròpies. Conseqüentment amb el que s´acaba de dir a continuació Xavier Morlans passa a analitzar les modalitats, els protagonistes i els destinataris del Primer Anunci. Pel que fa referència a les modalitats, Xavier Morlans distingeix entre tres grans modalitats, el Primer Anunci en el diàleg interpersonal, el que està dirigit a grups de destinataris i el que es fa a través dels mitjans de comunicació. En el diàleg interpersonal (que lògicament és dóna en una relació d´amistat i coneixença, o inclús de familia) destaquen tres protagonistes: l´evangelitzador (en tant que mediació visible i audible), l´Esperit Sant i l´interlocutor (aquell que s´obra a la paraula de Déu). Aquest diàleg s´ha de fer amb mesura, escollint el moment i la persona i després d´un cert discerniment per part del destinatari. Pel que fa referència al Primer Anunci a grups Xavier Morlans destaca els següents elements a tenir en compte: el to i l´actitut, tenir com a punt de partida les preocupacions i expectatives dels assistents, fer exterioritzar els dubtes i objeccions dels assistents i la realització d´un diàleg obert entre tots els assistents. A continuació Xavier Morlans analitza detalladament les modalitats del Primer Anunci a grups. L´autor ens descriu 8 modalitats i que són: les trobades específiques del Primer Anunci (a través de convocatòries específiques a destinataris allunyats o indiferents realitzades amb gran difusió); la que es realitza en la vida ordinària de la parròquia ja sigui als feligresos habituals, als practicans ocasionals, als més joves, o els que sols assisteixen a la parròquia en dates específiques i practicants intermitents; la que es realitza en el moviments d´Acció Catòlica; la que es realitza a les escoles (ja siguin públiques o escoles confessionals; la que es realitza en les comunitats de base (aquells grups cristians més petits que es mantenen fidels a l´encontre regular d´oració, la revisio de vida, la catequesis permanent i el compromís cristià; la que es realitza en monestirs i centres de peregrinació (la seva importància va en augment si tenim en compte el fenomen del turisme religiós tot i que moltes de les persones que realitzen aquests viatges i visites no són necessàriament creients); la que es realitza en l´atenció a persones en situacións d´enfermetat, dependències, etc...; i finalment la que realitza el laic a través del seu testimoniatge. Pel que fa referència al Primer Anunci a través dels mitjans de comunicació el primer que fa Xavier Morlans és destacar-ne la seva pluralitat i les seves possibilitats de la seva utilització per tal d´arribar i connectar amb els seus destinataris. Ara bé el primer que fa, conscient de la mentalitat de moltes persones que es troben dins l´Església, és respondre als prejudicis que poden tenir els responsables eclessials i que es fonamenten en la crítica a allò sensible com quelcom que no pot ser vehicle d´allò espiritual, el fet que molts responsables eclessials siguin grans fa que els seus gustos culturals no coincideixin amb l´ús d´aquestes tecnologies ni dominin aquests mitjans tecnològics o l´opinió que aquests mitjans de masses són trivials. Evidentment l´ús dels mitjans de comunicació depèn, en bona part, de la filosofia del propi mitjà, és a dir, quin posicionament té el mitjà respecte el fenomen religiós. Morlans, encara que breument, indica que no podem oblidar la importància del cinema, d´internet i dels videojocs (aquest últim amb el defecte de l´alt cost econòmica) com elements per a portar a terme el Primer Anunci. L´últim capítol numerat del llibre (abans de l´epíleg i la conclusió) està destinat a analitzar les mediacions tècniques i artístiques (enteses per l´autor com a mediacions avui en dia imprescindibles) pel que fa referència a les possibilitats del Primer Anunci. El capítol s´inicia amb l´anàlisi del guió, la imatge, la llum i el so per tal que aquests elements siguin els correctes en tots aquells actes en que es porta a terme l´anunci de la paraula de Déu. Pel que respecte al guió (el primer element analitzat) l´autor planteja la necessitat d´un bon guió que tingui en compte les persones que intervindran, la salutació, els tipus de testimoniatge, els textos elegits per llegir, el recolzament musical o d´imatges, els moments d´oració i de silenci, etc... Seguint l´objectiu eminentment pràctic, Xavier Morlans planteja una pauta de guió amb l´objectiu de captar l´atenció dels oients, despertar l´interès cap al missatge, provocar una decisió interior en ells i materialitzar la decisió en una acció concreta. Cadascun d´aquests objectius es materialitza en una sèrie de pasos i frases exemples clau en el discurs del Primer Evangeli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada