nova evangelitzacio (2)

El present treball preten combinar aquests dos aspectes de la manera més satisfactòria i enriquidora. Un treball que s´enfronti al problema de la Nova Evangelització ha de tenir present els principals textos que l´han tractat (especialment els textos dels Papes i d´algunes conferències episcopals) com la manera de portar-la a terme. És evident que no podem caure en l´error de la simple teorització però també és cert que tota pràctica si vol tenir sentit s´hauria de portar a terme d´una manera ben fonamentada, ben pensada i ben dissenyada. El present treball també vol posar de manifest la centralitat que ha de tenir el fenomen de la Nova Evangelització, com en ella el cristianisme (i el nostre món en general) es juga bona part del seu futur en l´èxit o el fracàs de la seva posada en pràctica, de la receptivitat que d´ella en tingui la cristiandat i la població en general. És evident que occident ha donat l´esquena a bona part dels valors de l´humanisme i a la trascendència. L´indiferentisme religiós ha comportat també una ingnorància en el camp del missatge religiós. Si en altres èpoques el coneixement del missatge de Jesús era conegut ( encara que això no comportava necessàriament una creença religiosa activa) ara, la primera premisa ja no es dóna molt sovint, fet que comporta necessàriament la pràctica d´un nou model d´evangelització en sintonia amb el Concili Vaticà II i la nova realitat social. El fet que els dos llibres tinguin plantejaments i desenvolupament diferents ha comportat que el present treball no pugui seguir un anàlisi dels llibres seguint un ordre fonamentat en el seu índex sinó que he intentat dividir el treball en diversos apartats i descriure les aportacions i els comentaris que cada autor realitza sobre cadascun d´aquests apartats. Aquesta diferència de plantejament també comporta una diferència en el vocabulari teològic utilitzat tot i que, com espero demostrar al llarg del present treball, són compatibles