el color del paraiso (2)

2). OBSERVA COM LA CREACIÓ ES FA PRESENT EN EL PAS DEL MÓN URBÀ AL MÓN RURAL I DE LA NATURA NO CONTAMINADA El treball amb la càmara i la posada en escena es concentra en com manté Mohammed un contacte directe, físic amb la naturalesa i a partir del tacte. L´espectador pot veure els bells paisatge d´Iran en la seva pary boscosa, però també perceb en la imate com el nen cec sent aquesta mateixa naturalesa a través d´altres mitjans, que per tal d´equilibrar la seva percepció del món, poden crear una relació amb el su mitjà més complexe i significativament rica. Durant la pel.lícula trobem un elogi de la vida en el camp en contraposició a la vida degradada de la ciutat on tot es mercantilitza; i sota l´observació del nen i la seva íntima relació amb la naturalesa, una relació que en el cas del pare és de por i desconfiança. Solament s´apunta en una breu discusió que tenen el pare i l´àvia, en que aquesta li recrimina la seva manca de fe. El posicionament de la pel.lícula està clar tenint present que ella es vista com un model a seguir mentres que ell té uns comportaments menyspreables. El costumisme està pràcticament absent i és substituït per una recreació estètica en els valors de la naturalesa i de la vida d´acord amb aquesta. L´arribada al poble destapa les relacions interpersonals a l´interior de la familia. Les germanetes de Mohammed són esbossos del carinyo que senten per la seva germana. Però la pel.lícula no sols parla del drama familiar, sinó també de la relació d´un noi sensible amb la naturalesa i la cultura. Tant en el jardí de l´escola com en el camp on juga amb les dones, Mohammed té un estret vincle amb la vida natural: la banda sonora sembla comunicar les percepcions del cec, poblades de cants d´ocell, el vent, el soroll del riu, el mar o la tormenta. El noi sap interpretar les indicacions que li donen l´oïda i el tacte, i en una maravellosa conjunció entre cultura i naturalea llegeix aquesta última com un llibre: les pedres, el pètals d´una flor, una espiga són per a ell com les lletres del Braile. La pel.lícula dóna bona mostra de la naturalesa, percebuda per un nen cec, en la que primen els sons, els ocells, cada espècie, els seus cants, les seves ales, les seves cries; l´aigua en moviment; el vent en contacte amb tot. Paisatges iranís captats pels sentits d´una persona que no veu, i on ens fan percebre la primacia del color, dels contrastos. I on Mohammed sempre busca trobar el codi de lectura, tot són lletres i significats. També cal indicar que el paisatge rural que rodeja la casa familiar en la seva eclosió de colors, encara que existent i localitzat, és el dels contes de fades i fa referència als paraisos de la infància. Per últim destacar un cop més la presència de l´aigua, així com del color verd quan el director vol connectar aquest paisatge amb el paradís i que coincideix amb la descripció que fa El Coran del paradís. Per altra banda el color del balt, de bosc, la presència dels tints de les tel.les, les olors, sons, etc també s´utilitzen per tal d´identificar el poble amb el paradís.