nova evangelització (8)

Per a portar a terme aquesta tasca analitzaré el que diu Xavier Morlans (un cop més en un capítol, el quart, fonamentalment pràctic) proposant el Nou Testament com a model del Primer Anunci i, per tant, per a l´acció pastoral d´avui en dia, en tant que el NT proposa uns models genèrics de Primer Anunci i catequesis que poden superar una lectura literal del NT ja que el context cultural entre ambdues realitats són clarament diferents i no podem oblidar que el NT va ser redactat al cap d´unes dècades de la mort de Jesús i, per tant, no és una biografia en el sentit més estricte i actual de la paraula. Tot i que, al llarg d´aquest resum comentat he indicat sovint que el llibre de Xavier Morlans és eminentment pràctic no podem oblidar la seva sòlida base teòrica. Aquest fet el veiem en molts moments del llibre, però especialment en aquest moment en que l´autor analitza els discursos de Jesús sobre el Primer Anunci, destacant que Jesús no anuncia una religió intimista o moralista, sinó a partir de la iniciativa de Déu (sempre és Déu qui pren la iniciativa) i afectant a tota la realitat personal, transformant-la fruit d´un do gratuït que reclama una conversió, fe en el que s´anuncia i que no és altra cosa que el mateix Regne de Déu. Per a fer aquesta conversió cal que l´individu escolti la paraula de Déu, la retingui i la posi en pràctica. Ara bé, en el Nou Testament també trobem el missatge dels apòstols. L´enunciador (Jesús) passa a ser allò que s´anuncia institucionalitzant el missatge de la proximitat del Regne, la resurrecció de Jesús com la mostra que Jesús és el messies, l´exhortació al baptisme, i la comprensió que l´Esperit Sant en l´Església és el signe del poder i de la glòria que estaven presents en Jesucrist, tot això posant de manifest com la fe cristiana té la capacitat d´expansionar-se per la força que té el propi anunci i que es posa de manifest i a la pràctica quan aquest missatge, aquest anunci es rebut positivament. A continuació Xavier Morlans passa a analitzar el concepte de fe, clau en la religió cristiana mostrant la relació entre l´aprofundiment del missatge amb l´aprofundiment de la fe que inicia sent una fe fiducial (que es dona amb el primer anunci) per acabar amb la fe posada en pràctica que es dona amb el testimoniatge amb les obres, un apostolat organitzat i una renovació de la humanitat, tot plegat passat per un procés catequètic i sacramental que comporta una fe doctrinal (creure en uns continguts doctrinals) i una fe sacramental (que seria rebre amb plenitud els dons de l´Esperit Sant), tot allunyant-se de plantejament excessivament intel.lectualistes i que es centrin més en l´acte de fe però que, al mateix temps no caigui en postures subjectivistes o fonamentalistes. El tercer gran bloc en que podríem dividir cadascun dels dos llibres seria la proclamació del missatge de Jesús, el Primer Anunci per a la humanitat d´avui en dia que segueix estant cridada a anunciar la Bona Nova, l´Evangeli, la Paraula, adaptant-se, com ja he indicat, a la nova realitat, a la nova cultura existent.