nova evangelització (4)

Dins d´aquesta història (en aquest treball molt lleugerament comentada) destaca l´anàlisi dels documents de Joan Pau II que són analitzats i comentats especialment en aquells aspectes en que es destaca la necessitat d´evangelitzar de nou Europa, la conversió de l´Església per tal de fer-la més propera als problemes reals dels homes i dones actuals, el diàleg interreligiós així com la necessitat de respondre a la nova realitat social, política, econòmica i religiosa de l´Europa de finals del segle XX. Tots dos autors intenten breument fer un anàlisi de la situació actual, si bé aquest fet és present en tot el llibre de Xavier Morlans i no sols en un capítol en concret. Tots dos autors, però, posen de manifest els canvis profunds de l´home actual, la crisi de l´humanisme o dels valors de l´humanisme, el creixent individualisme així com els procesos revolucionaris en el camp del comerç, de la indústria i de l´àmbit de la informació i comunicació. Són aquests canvis als que haurà de fer front la Nova Evangelització si aquesta vol connectar amb l´ésser humà actual, centrant-se en el valor fonamental de la dignitat humana i prenent com a un dels seus eixos fonamentals els drets humans, els drets dels pobles i els de tota la humanitat, enfrontant-se al que l´autor anomena una cultura light que no sols afecta a l´àmbit religiós sinó especialment a l´àmbit de l´ètica que ha degenerat en una ètica hedonista i narcisista, preocupada només pel manteniment del consumisme i on la diferència entre rics i pobres és cada cop més gran i que a nivell mundial genera violència i el sorgiment d´integrismes. Però encara s´està produïnt un fenomen encara més greu, l´aparició del que s´anomena postmodernitat i que es caracteritza per una crisi profunda de confiança en la raó humana, el sorgiment del dogmatisme com a plantejament dominant, és la mort del racionalisme modern, de l´ideal il.lustrat i del triomf dels irracionalismes del que el plantejament de Nietzsche n´és un dels exemples més clars. Amb la postmodernitat es posa en qüestió el racionalisme científic, el socio-polític i inclús el racionalisme tecnològic proposant un vitalisme antropocèntric i qüestionador en el que sols hi ha present (el passat no té valor i no hi ha futur o on el futur no es planteja) i volent fugir de tota preocupació. Totes aquestes característiques de la postmodernitat han tingut una clara manifestació en l´àmbit religiós. La religió cristiana, així com totes les religions històriques són durament criticades i com a conseqüència tot el fenomen religiós és qüestionat, especialment pel que fa referència al seu aspecte orientador de la vida quotidiana en tant que la postmodernitat planteja un model enormement tolerant i plural. Ara bé, l´autor no cau en un pesimisme sense fons sinó que posa de manifest que davant aquesta situació s´estan produïnt important moviments de tot tipus de contestació i reacció davant aquest model postmodern i els conflictes socials i humans que genera en tots els aspectes humans.