nova evangelització (7)

Ara bé, una no ha de substituir l´altra. Les dues són fonamentals si bé l´autor recomana deixar per a un segon moment l´explicació més sistemàtica i començar amb una explicitació més personal de l´experiència cristiana. És important destacar que tots dos autors coincideixen en el model de Jesús (ja que fou Jesús amb el seu testimoni el que impulsà la conversió de molt cors), el Jesús històric,(el primer gran evangelitzador en la història del cristianisme) i el Nou Testament per tal d´explicitar i portar a terme millor la Nova Evangelització en l´actual marc social i històric. González Dorado insisteix molt en la recuperació del Jesús vertader i de les seves paraules i obres en tant que fou la seva novetat la que portà als primers cristians a creure en ell i el seu missatge com el missatge de Déu mateix que es troba en perfecta comunió amb l´ésser humà deixant en segon lloc la seva concepció més abstracta per a ser quelcom significatiu per a la seva vida quotidiana i la seva història personal i de poble, i, especialment pels pobres, els desafavorits i els oprimits, fet que implica que el missatge de Jesús va ser també fruit d´un anàlisis de la realitat que li va tocar viure, igual que ara hem de fer els cristians en aquest repte de la Nova Evangelització. Si Jesús es va inculturalitzar també ho hem de fer nosaltres, si Jesús coneixia perfectament la realitat que li va tocar viure també ho hem de fer nosaltres, si Jesús va estar al costat dels pobres i oprimits defensant la dignitat de tots els éssers humans i de la seva llibertat també cal fer-ho ara, si Jesús va ser testimoni també ho hauríem de ser nosaltres, si Jesús va fugir del poder terrenal també hi hem de fugir nosaltres i si Jesús destaca per la infinita bondat, amor i fidelitat aquestes característiques també han de ser fonamentals per a nosaltres (com ho varen ser també les primeres comunitats cristianes), per a la Nova Evangelització.